Benvinguts al debut literari d’Enric Calpena. Una novel·la historia impossible d’oblidar sobre la Primera Guerra d’Àfrica.
Barcelona, 1851. En Joan Gort, amb només catorze anys, viatja amb el seu pare de la ciutat de Reus a la ciutat de Barcelona, però el que havia de convertir-se en un moment feliç es transformarà en una tragèdia que un inesperat succés té lloc durant la nit de Sant Joan. El destí del noi canviarà per sempre i el portarà d’una Barcelona putrefacta i pudent fins al desert gèlid del Marroc, a Tetuán.
El jove Gort passarà del caos de la ciutat al caos de la guerra, després d’allistar-se als Voluntaris de Catalunya, un batalló sense organització ni disciplina. Allà haurà de conviure tant amb la ment tortuosa del general Prim com amb l’objectiu del seu padrí, el comandant Sugranyes, qui vol aconseguir pe sobre de tot la victòria del seu batalló. Joan Gort serà un dels protagonistes entre aquells milers de soldats que van lluitar en una gesta sagnant.
El furor de la guerra. La història d’uns homes units per la terra, pels ideals. Un heroi lligat al passat, a la venjança i a la necessitat de reparar allò que va succeir una tràgica nit de Sant Joan, perquè entre el vent del desert sobrevola l’enemic i el rastre violent del record, de les persistents petjades de la memòria de sang.
«Tots morts! Si tot anava com tenia pensat, en Gort no ajornaria la venjança fins la tornada. El noi era prou fort i bon lluitador per despatxar ell sol tots tres expolicies, sense tenir en compte les conseqüències que se’n podien derivar. Perquè si els pelava al campament, el més segur és que li fessin un consell de guerra i l’afusellessin. Ja havia passat feia unes setmanes en un altre batalló, on un soldat havia matat un tinent o un capità d’un tret. Se l’havien endut a Ceuta i, pel que explicaven els soldats que n’acabaven d’arribar, ja li havien fumut sis trets davant d’una paret. Si passava això, en Bocanegra ho lamentaria sincerament, però ateses les circumstàncies, sabia que el disgust li passaria aviat. També podia passar que en Gort els matés i ningú ho sabés. Si era així, millor, encara que de totes maneres en Gort no li tornaria a tenir confiança mai més. Però val més perdre un amic que no pas la vida, no?»
Enric Calpena (Barcelona, 1960) és periodista i professor de Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Especialitzat en la divulgació històrica, ha dirigit i guionitzat nombrosos documentals històrics per televisió. Des de fa més d’una dècada, també dirigeix programes radiofònics sobre Història i escriu articles sobre aquesta temàtica. Memòria de sang és la seva primera incursió en el món de la ficció.
