Traducció de David Guixeras Olivet

L’estiu de 1965, Dino Buzzati començava a publicar al diari Corriere della Sera un seguit d’articles amb l’objectiu de fer un treball de camp que documentés els enigmes d’Itàlia: les romanalles folklòriques, però també misterioses, d’un país abocat a una modernització ferotge, que menystenia els valors espirituals. El particular realisme màgic de l’escriptor del Vènet no podia restar indiferent a aquesta col·lisió.

En aquest volum trobareu la sèrie A la recerca de la Itàlia misteriosa, les Cròniques terrestres i Tres històries del Vènet, una via d’entrada a la Itàlia profunda que es començava a esvair, com a arreu d’Occident, d’altra banda. També a Catalunya, aixafat pel pes uniformitzador de la societat contemporània. Però a Itàlia, Dino Buzzati va anar a parlar amb alguns dels últims protagonistes.

Dino Buzzati (Belluno, 1906 – Milà, 1972), escriptor, periodista i pintor, és una de les firmes històriques de la capçalera milanesa Corriere della Sera: hi va publicar durant més de quaranta anys. Durant la Segona Guerra Mundial va fer de periodista al servei de la marina a Àfrica. Acabada la guerra va publicar El desert dels tàrtars, que va ser un èxit immediat. Buzzati va ser un narrador de fantasia desbordant, a mig camí entre el surrealisme i la literatura de l’absurd. Algunes de les seves novel·les han inspirat pel·lícules. Va merèixer, entre d’altres, el Premi Strega (1958).