Fons de llibreria: L’últim dia abans de demà, Eduard Márquez

Avui comencem una nova secció: “Fons de llibreria“. Cada dia s’editen moltes novetats, moltes d’elles són grans llibres, però que per pura llei de mercat no acostumen a estar a les taules de les novetats més de 15 dies. Amb sort, un cop saltin de “primera línia” aniran a parar a la prestatgeria de la llibreria, però… els prestatges també tenen un espai limitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En Guillem Terribas, “alma mater” de la Llibreria 22 de Girona, explica en el seu llibre Demà serà un altre dia  (Ara Llibres): “Al mercat hi ha més de 500.000 títols vius. En una llibreria mitjana hi podem tenir de 45.000 a 50.000 títols. Cada cop que un client entra en una llibreria, té 450.000 possibilitats de no trobar el llibre que vol comprar.”

Això té una altra lectura: no només el client no trobarà allò que vol comprar, sinó que hi ha grans títols que deixen de tenir visibilitat i per tant l’oportunitat de ser “trobats” pels futurs lectors.

Fons de llibreria” pretén donar visibilitat a alguns d’aquests  llibres. I no patiu, si aneu a la llibreria i no el trobeu, perquè forma part dels 450.000 títols que no tenen espai físic, és fàcil, el demaneu al vostre llibreter!  Ell farà la comanda perquè vosaltres el pugueu començar a llegir en, més o menys, 4 dies. Què són 4 dies d’espera per gaudir d’una bona lectura?
L’últim dia abans de demà  Eduard Márquez

“El Robert seu al Portal de l’Àngel amb una llauna per a les monedes entre les cames. Toca una harmònica i té al seu costat un carro de súper ple fins al capdamunt de cartrons i de bosses de plàstic. De la cadena que hauria de servir per enganxar-lo als altres carros, penja una càmera fotogràfica de joguina d’un taronja cridaner. Tot i els vint anys que han passat, és el mateix Robert de sempre. El nas, les celles gruixudes, la pell fosca. El gest d’apartar-se el serrell, massa llarg, dels ulls. El cor se’m dispara.Vint anys.El so de l’harmònica, raspós i entretallat, es barreja amb la gatzara d’una banda de dixieland. Reculo i aprofito l’entrada d’una botiga per observar-lo amb prou calma.La roba, bruta i atrotinada, li queda massa baldera. La bota dreta té la sola reforçada amb cinta adhesiva de Gil Stauffer. La inquietud em paralitza.”

Amb L’últim dia abans de demà Eduard Márquez ens enfronta al dolor de la pèrdua, un dolor que s’expressa amb una prosa senzilla, intensa i precisa. Una història fragmentada en el temps, un setge constant als moments decisius de la vida del protagonista, que és també una porta oberta a l’esperança

Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és autor de llibres de poesia (La travesía innecesaria i Antes de la nieve), narracions per a nens (Hoax, La maledicció del cavaller Nomormai, Els somnis de l’Aurèlia, L’Aurèlia i el robaombres, Les granotes de la Rita, L’Oriol i el ratolí Pérez, L’Andreu i el mirall de les ganyotes, Una mala idea i els cinc primers episodis de «Les increïbles i superheroiques aventures de la XXL»), reculls de contes (Zugzwang i L’eloqüència del franctirador) i novel·les (Cinc nits de febrer, El silenci dels arbres -finalista del Premi Llibreter 2004- i La decisió de Brandes -Premi Octavi Pellissa 2005, Premi de la Crítica Catalana 2006 i Premi Qwerty 2007).

“Un home desesperat i trist després de la mort de la filla intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, i alterna el present; la infantesa del protagonista sota la influència d’una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans i la joventut –l’amor, les drogues, l’alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l’amistat, la fragilitat dels nostres mons, i de les nostres conviccions, i el preu que pa­guem per la renúncia als nostres somnis de joventut.” Eva Serra – Revista Benzina

 Eduard Márquez llegeix “L’últim dia abans de demà”