La Vanguardia Llibre d’estil

“Així com un nou diari en castellà, en anglès o en rus es publica sense que ningú es preocupi pel model de llengua que farà servir –són llengües plenes, fortes, assentades–, en les pàgines de La Vanguardia vam decidir de fer servir el català normatiu, el català que configura l’Institut d’Estudis Catalans, el català que aprèn la canalla a l’escola. En definitiva, el català normal, la llengua que hem bastit amb més o menys èxit, amb més o menys encert, a l’escola, a les institucions i als diferents estaments socials durant els últims decennis“.  Magí Camps, redactor en cap d’Edició

Descarregar dossier de premsa del llibre

Els llibres d’estil són una eina de treball imprescindible per al bon periodisme, un manual de respostes per fer el millor ús de la llengua i fins i tot un embolcall per protegir l’idioma. El periodisme i les llengües evolucionen amb el temps, els canvis o les tecnologies. I incorporen noves expressions, noves paraules i també nous continguts. Però és fonamental anar destriant el gra de la palla, el que ens és útil del que és superflu, el que resulta una moda passatgera del que ha vingut per quedar-se. No es tracta de convertir el llibre d’estil en una mena de cuirassa que limiti la creativitat o la imaginació dels professionals, sinó de transformar-lo en una espasa per desbrossar les influències negatives d’altres cultures més potents i obrir-se camí en un món globalitzat on les paraules acaben perdent el seu sentit.

“Quan vam posar en marxa l’edició en català de La Vanguardia ho vam fer amb la intenció de disposar de dos diaris amb ànima pròpia, perquè els lectors de les dues edicions se les sentissin seves, no com una traducció de l’altra”.  Màrius Carol, director de ‘La Vanguardia’

El 3 de maig del 2011 es produïa una notícia de primer nivell pel que fa a la llengua catalana. El diari líder i més antic de Catalunya, fundat el 1881, La Vanguardia, inaugurava una versió en la llengua de Verdaguer. Era la culminació d’una feina d’actualització del català, coordinada per Magí Camps, amb l’equip d’edició del diari, assessorada per importants escriptors col·laboradors i ajudada per la informàtica. Des d’aleshores fins avui, tots els redactors han pogut escriure o supervisar els seus textos en català. També Quim Monzó, Màrius Serra, Antoni Puigverd, Julià Guillamon, Pilar Rahola, Llucia Ramis, Imma Monsó o Sergi Pàmies han pogut escriure els articles en la llengua que han triat per a la literatura, perquè el diari treballa en totes dues versions i es tradueix d’una o l’altra segons el primer original.

El resultat d’aquest procés fins avui mateix és aquest llibre que reuneix ben endreçades les pautes del diari i els dubtes i solucions en paraules concretes, amb propostes originals i recordatoris sobre els errors més freqüents. Una eina imprescindible per a tots aquells que treballen en català –escriptors, traductors, periodistes, professors…– o tenen interès a millorar-ne l’ús.

Per què ara i no abans

L’edició en català de La Vanguardia va sortir al carrer el 3 de maig del 2011. En aquell moment ja s’havia confegit el llibre d’estil que havia de donar forma al model de llengua del diari. Abans de fer-lo públic, però, vam considerar dues coses. La primera, que calia passar un rodatge, és a dir, posar en pràctica totes les normes i ajustar-les si no acabaven de rutllar. I la segona, atès que l’IEC havia anunciat l’aparició de la nova ortografia i de la nova gramàtica, no semblava oportú sortir al carrer amb les normes antigues que quedarien depassades en poc temps. A finals del 2016 l’IEC va fer públics els seus treballs. Des d’aleshores, hem adaptat les normes d’estil a la nova normativa i hem demanat la revisió atenta de tota la redacció, per validar les normes i sentir-nos-les pròpies. I, ara sí, La Vanguardia ha considerat que ha arribat el moment de fer públic el llibre d’estil.

LA VANGUARDIA LLIBRE D’ESTIL
Páginas 424  |  PVP 21 €
Ed. Libros de Vanguardia