Flors del Calvari, Jacint Verdaguer

Flors del Calvari, Jacint Verdaguer

En el llibre Flors del Calvari, és una obra de referència de Verdaguer que reflecteix la crisi que havia començat el 1893 i que s’havia intensificat el 1895 amb la fugida de la Gleva cap a Barcelona i la suspensió a divinis. El drama va trobar ressò en la creació poètica i les circumstàncies biogràfiques van accentuar l’evolució de la seva escriptura cap a una literatura del jo. Flors del Calvari, mostra la profunditat de l’experiència viscuda, amb un pròleg ben travat, dos poemes introductoris centrats en Crist i el poeta, i 228 composicions distribuïdes en tres seccions. Hi trobem des de textos que són expressió del ressentiment fins als que són cants espirituals adreçats a la divinitat («Sum vermis» o «Al crucifix»), passant per breus corrandes.

M. Àngels Verdaguer Pajerols (Manlleu, 1972), professora de llengua i literatura a la Universitat de Vic, és membre de la Societat Verdaguer, coordinadora de l’Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX i especialista en la recerca literària del segle de la Renaixença. Ha dedicat a Verdaguer, a més de diversos articles i treballs, la tesina de llicenciatura sobre La Pomerola. Primavera i la tesi doctoral sobre Flors del Calvari, l’una i l’altra a la Universitat de Barcelona. Entre els seus llibres, destaquen Verdaguer vist per Maragall, Verdaguer i els Jocs Florals de Barcelona i, amb Ricard Torrents, La Pomerola. Primavera.

Descarregar dossier de premsa del llibre

Amb Flors del Calvari es posa a les mans del lector un estudi complet d’uns poemes escrits per un Verdaguer humiliat i decebut però amb una gran capacitat creativa. Hi trobem poemes de referència com «A mos bescantadors», musicat per Miguel Poveda, «Sum vermis» o «Vora la mar».

 

Experiència i innovació en la comunicació editorial