No recordo ara quin aforista il·lustre va dir que el pròleg és un parallamps que intenta evitar la destrucció del llibre.

Heus ací, lector, un sucós recull de pròlegs concrets i reals referits a obres imaginàries i apòcrifes escrites, al seu torn, per autors suposadament ficticis i inversemblants.

En aquestes pàgines la ficció supera la realitat perquè: on s’ha vist que sigui possible editar les notes d’unes notes d’un esbós de dietari d’un escriptor reclòs a un mas de l’Empordà? O l’edició dels escrits «d’articulistes d’opinió que s’arrapen a la columna diària com l’ebri verborreic per no caure de morros per terra»? És que, per ventura, el lector té notícia d’algun grafòman mallorquí, «illenc proteic», obsedit fins a la nàusea per l’acollida de «s’obra»?

«El bon pròleg ha d’il·luminar, però mai enlluernar». Així, la claror d’aquests pròlegs il·luminen des d’aquells escriptors que són com els porcs, en què tot s’aprofita, fins aquells que no escriuen i acaben per descobrir-nos tot el potencial de la seva impotència. Algú va dir que, al capdavall, els autors acaben tenint menys imaginació que els seus editors, que ja és dir.

“Valga’m Déu!, i amb quin desig deus estar esperant aquest pròleg, curiós lector, creient trobar-hi reganys, venjances i vituperis contra l’autor del segon Don Quixot: em referesc a aquell que diuen que s’engendrà a Tordesilles, i nasqué a Tarragona.” Miguel de Cervantes

“El prólogo, cuando son propicios los astros, no es una forma subalterna del brindis; es una especie lateral de la crítica.” Jorge Luis Borges

Ferran Escoda (Barcelona, 1960) Ha treballat com a periodista i editor. Ha publicat els llibres de poemes Crònica de les transpiracions i El mal de la ubiqüitat; els llibres El Baix Camp i Barcelona imaginada, així com el recull de contes Teoria de la barra.

PVP 17,05 €

A la venda el 30 de març