“La Ciudad de los muchachos catalana havia de ser un projecte educatiu revolucionari, igual que l’original que va inspirar la pel·lícula de Hollywood, però el franquisme la va convertir en un orfenat de malson. Teresa Roig

El 1951, en ple franquisme, s’inaugurava La Ciudad de los Muchachos, un hogar de aprendizaje al bosc de Collserola per a nens orfes i sense recursos. Però el que es venia com a una institució exemplar, rèplica d’un projecte innovador, va esdevenir un infern per a molts dels que hi van viure. L’Emilio i en Carlos entre ells. Allà van perdre molt més que la innocència, i encara avui en pateixen les conseqüències en secret. Almenys, fins que aquestes comencen a afectar directament sobre aquells que més estimen.

En quina mena de persona es converteix un infant que, quan més necessita afecte i atenció, només rep crits, càstigs i menyspreus?

Aquesta és una història de resiliència; sobre les llums i les ombres pròpies i alienes. Una crítica al sistema educatiu del franquisme, basat en l’adoctrinament i la imposició inqüestionable de l’autoritat. Una novel·la que demostra que la compassió és la forma d’amor més important que hi ha.

Teresa Roig col·labora des de jove a publicacions i publica contes en tota mena de mitjans. És amant de la natura i ha treballat durant anys al sector àudio-visual abans de dedicar-se a l’escriptura. És autora de les novel·les Pa amb xocolata, El primer dia de les nostres vides i L’arquitecte dels somnis, entre d’altres.