L’editorial Meteora diu adeu

L’editorial Meteora diu adeu
L’editorial Meteora diu adeu
L’editorial Meteora diu adeu

L’editorial Meteora diu adeu

Després de 22 anys exactes de funcionament, Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando tanquen l’editorial Meteora.

Han estat 22 anys de feina dura, de batalla contra els elements més variats, fent tots els papers de l’auca: de correcció de textos a promoció en xarxes, de millorar un original a viatjar per fires de tot Catalunya carretejant llibres en jornades eternes posant-hi tota la voluntat a canvi d’acumular més despeses (i mals d’esquena) que beneficis; anys de fer quadrar una comptabilitat complexa, de seduir autors consagrats i donar oportunitats a nous escriptors, de superar clatellades econòmiques i logístiques brutals i inesperades com el tancament de la distribuïdora Fi-Rex…

Ells ho han superat tot sent fidels al seus dos pilars anímics: treballar molt i creure en el que fan. I, també, podem afegir, cuidant els autors i els llibres, estimant-los.

El març del 2000 Meteora es va constituir oficialment. Un nom triat per Sàrries i Fernando en concordança amb una de les seves passions: el món grec. Com si fos una mena de peregrinació, es pot dir que tots els anys passen uns dies a Grècia, a una illa o altra. I els peculiars penya-segats de la plana de la Tessàlia eren un bon símbol.

Van començar amb tres col·leccions: una de biografies il·lustrades (Vides i llegats) i dues de novel·la, Papers de Fortuna (en català) i Tahona de letras (en castellà).

Amb els anys van anar ampliant les col·leccions: La roda de Faistos, dedicada a monografies sobre les arts plàstiques, Mitilene; dedicada a la poesia (dirigida per Jordi Cervera); Cronos, dedicada a l’assaig; Lola Anglada, de llibres infantils il·lustrats; a més d’obres relacionades amb la medicina, títols de novel·la negra, etcètera.

El primer títol que van publicar va ser Lola Anglada o la creació del paradís propi, de Montserrat Castillo. L’últim, el llibre de poemes L’anell, de Jordi Llavina.

Entre l’un i l’altre, uns 220 títols de fins a 140 autors, com ara Patrícia Gabancho (autora del best seller El preu de ser catalans, del que en van vendre prop de 18.000 exemplars), i Claustre Rafart (autora del long seller Les Menines de Picasso, editat en català, castellà i anglès), a més de noms com ara Agustí Bartra, Feliu Formosa, Ricard Salvat, Sebastià Bennasar, Agustí Pons, Maria Favà, Mònica Batet, Maria Nunes, Salvador Balcells, Esperança Camps, Antònia Carré-Pons, Carles Duarte, Pau Fanés, Jaume Fuster, Isidre Grau, Jordi Julià, Vicenç Llorca, Nèstor Luján, Jordi de Manuel, Marta Pessarrodona, Joan Perucho, Josep Puigbó, Antoni Real, Empar Fernández, Albert Salvadó,  Màrius Santpere, Joan Santanach, Josefina Vidal, Antoni Clapés, Ester Xargay, Olga Xirinacs, Antoni Vidal Ferrando, Jordi Valls, Eulàlia Solé, Àngels Gregori…, i la incombustible centenària Teresa Juvé, autora del penúltim llibre que han publicat, El degollador de Vallvidrera.

Per seguir amb la llista de noms, els títols de Meteora han estat presentats i avalats públicament per personalitats del relleu intel·lectual de Sam Abrams, Marta Alòs, Maria Barbal, Josep Bargalló, Lluís-Anton Baulenas, Norbert Bilbeny, Hèctor Bofill, Àlex Broch, Teresa Cabré, Paco Candel, Àngel Casas, David Castillo, Jordi Coca, Pep Coll, Josep Corredor-Matheos, Josep Cuní, Manuel Delgado, Lluís Foix, Josep M. Fonalleras, Alicia Giménez Bartlett, Marc Granell, Xavier Graset, Oriol Izquierdo, Maria de la Pau Janer, David Jou, Andreu Martín, Martirio, Ferran Mascarell, Albert Om, Vinyet Panyella, Joan Rendé, Ignasi Riera, Emili Rosales, Robert Saladrigas, Cèlia Sànchez-Mústich, Josep M. Solé Sabaté, Josep M. Terricabras, Matthew Tree, Manuel Vázquez Montalbán, Manuel Vicent, Vicenç Villatoro, Albert Vinyoli…

Quan van començar, tenien un cert coneixement del mercat literari, però eren conscients que n’havien d’aprendre. I ho van fer. Tots dos editors són filòlegs, però una cosa és saber de llibres i una altra de fer-los i vendre’ls. Jordi Fernando dominava una part de l’ofici d’editor després d’haver estat durant anys cap de Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona, a més de ser traductor. Maria Dolors Sàrries provenia de l’ensenyament, però sempre se li han donat bé, a més dels textos, els números, i es va fer càrrec de la part administrativa i la comunicació i organització de les presentacions i clubs de lectura. Si bé, com hem dit, entre tots dos, i uns quants col·laboradors de confiança, cobrien tots els papers necessaris. I de no tan necessaris, aparentment, però a la llarga fonamentals, com el club de lectura que van posar en marxa el 2006 i que encara mantenen. Una cita mensual oberta a tot el públic en què la majoria de títols triats no han estat de la seva editorial. De senyor, se n’ha de venir de mena.

I encara podríem afegir una tasca més, altruista, perquè entre moltes altres virtuts, tots dos són generosos: han estat una peça bàsica, i pràcticament des de l’ombra, en l’organització del festival de novel·la negra en català, Tiana Negra. 

Un apunt gastronòmic final. Un dels llibres que més han presentat arreu és Cuina i terra de la Vall de Boí, que tenia un èxit de públic garantit quan se sabia que al final hi hauria un tastet de plats del llibre preparats per Maria Dolors Sàrries, una cuinera de gran nivell.

Després de tanta lluita, alegries, sorpreses, esforços, disgustos, coneixences, somriures i llàgrimes, satisfaccions i bons records, Sàrries i Fernando es mereixen un descans, del que ja gaudeixen a la seva manera des de fa un temps, i per això calia posar el punt final oficial al recorregut “meteòric”: l’1 de desembre del 2022.

 

Moltes gràcies per la feina feta!!

 

Experiència i innovació en la comunicació editorial