Un món ocult rere un medalló on s’amaguen aventures, lluites i amors.
La Sara viu en un mas de l’antic poble de Sant Pere, a Terrassa, que li pesa per vell i per ruïnós i se’l vol vendre.
El procés de desmantellament deixa al descobert que ella forma part d’una saga de dones que es remunta al segle I; que el mas té indrets amagats rere soterranis fantasmes i que parla amb les veus de les dones que l’han habitat des de les pàgines de diferents diaris que la protagonista va descobrint. Diaris d’avantpassades que van deixar testimoni de les seves idees, aventures, lluites i amors. Dones científiques, escriptores, remeieres penjades per bruixes, dones que xerrotejaven amb els ocells, dones aventureres, dones enverinades… Un món desconegut ple de preguntes que es condensa en un medalló de bronze que, en el present, forma part del fons del Museu d’Empúries i que la nostra protagonista vol recuperar.
La Sara viurà un viatge de recerca cap a si mateixa en què posarà a prova amors, lleialtats i amistats en un procés que la farà créixer personalment i professionalment com mai hauria pogut imaginar.
Tessa Julià Dinarès (Matadepera, 1952)
Diu l’escriptor Theodor Kallifatides que cal que tots deixem el nostre testimoni. Per cada record perdut, un tòpic n’ocupa el lloc. El món del clixé és un món amb amnèsia. A la Tessa li agrada què hi diu i és una de les causes que la mouen a escriure. Pretén escriure històries que puguin interessar a tothom i que parlin de moments concrets de la nostra història, com per exemple Les cares del medalló, No sense tu, El cosidor d’errades i Refugiada; de l’ànima humana, com La pell girada, Em vaig casar amb els meus pares, La Júlia em fa de mama i Equilibris; de les nostres llegendes, com Un secret a les butxaques, o simplement que siguin un divertiment, com Les brufes i Remeis de sirena.
Tessa Julià Dinarès ha dedicat la seva vida a la docència i n’està satisfeta i orgullosa, però des que es va formar a l’Aula de Lletres com a escriptora, se li va obrir un món desconegut i fascinant que li ha canviat la vida. Segons la Tessa, escriure és alguna cosa més que lligar frases, és profunditzar en l’ànima humana, en les seves virtuts i en la seva foscor; aquí hi ha la profunditat de les persones. Poder mostrar a través de l’escriptura és difícil i dur, però a la vegada també és molt gratificant. Tal com diu la gran escriptora Víctor Català: «I la vida vessa i escapa dels motllos. Jo estimo la vida tal com és: dolça i amarga, clara i ombrívola».