Un món ocult rere un medalló on s’amaguen aventures, lluites i amors.

La Sara viu en un mas de l’antic poble de Sant Pere, a Terrassa, que li pesa per vell i per ruïnós i se’l vol vendre.

El procés de desmantellament deixa al desco­bert que ella forma part d’una saga de dones que es remunta al segle I; que el mas té indrets ama­gats rere soterranis fantasmes i que parla amb les veus de les dones que l’han habitat des de les pà­gines de diferents diaris que la protagonista va descobrint. Diaris d’avantpassades que van deixar testimoni de les seves idees, aventures, lluites i amors. Dones científiques, escriptores, remeieres penjades per bruixes, dones que xerrotejaven amb els ocells, dones aventureres, dones enverinades… Un món desconegut ple de preguntes que es con­densa en un medalló de bronze que, en el present, forma part del fons del Museu d’Empúries i que la nostra protagonista vol recuperar.

La Sara viurà un viatge de recerca cap a si mateixa en què posarà a prova amors, lleialtats i amistats en un procés que la farà créixer personalment i pro­fessionalment com mai hauria pogut imaginar.

Tessa Julià Dinarès (Matadepera, 1952)

Diu l’escriptor Theodor Kallifa­tides que cal que tots deixem el nostre testimoni. Per cada record perdut, un tòpic n’ocupa el lloc. El món del clixé és un món amb amnèsia. A la Tessa li agrada què hi diu i és una de les causes que la mouen a es­criure. Pretén escriure històries que puguin interessar a tothom i que parlin de moments concrets de la nostra història, com per exemple Les cares del medalló, No sense tu, El cosidor d’errades i Refugiada; de l’ànima humana, com La pell girada, Em vaig ca­sar amb els meus pares, La Júlia em fa de mama i Equilibris; de les nostres llegendes, com Un secret a les butxaques, o simple­ment que siguin un divertiment, com Les brufes i Remeis de si­rena.

Tessa Julià Dinarès ha dedicat la seva vida a la docència i n’es­tà satisfeta i orgullosa, però des que es va formar a l’Aula de Lle­tres com a escriptora, se li va obrir un món desconegut i fas­cinant que li ha canviat la vida. Segons la Tessa, escriure és alguna cosa més que lligar fra­ses, és profunditzar en l’ànima humana, en les seves virtuts i en la seva foscor; aquí hi ha la pro­funditat de les persones. Poder mostrar a través de l’escriptura és difícil i dur, però a la vegada també és molt gratificant. Tal com diu la gran escriptora Víctor Català: «I la vida vessa i escapa dels motllos. Jo estimo la vida tal com és: dolça i amarga, clara i ombrívola».