Un món nou, Eduard Bagur

Un món nou, Eduard Bagur
Un món nou, Eduard Bagur
Un món nou
Eduard Bagur
Fonoll Editorial
Un món nou, Eduard Bagur

Un món nou, Eduard Bagur

Al món nou tothom hi perd, malgrat que tots pensin que estan salvats.

El paisatge del poemari, entre post-apocalíptic i fantàstic, força els perso­natges a plantejar-se les grans preguntes i a prendre les grans decisions. O tot o res. La vida s’esvaeix i amb ella tot el que ens fa ser: l’amor, el record, l’esperança…

Un món nou és un poemari del gènere de la ciència ficció en tres actes, que discorren com a fil narratiu. La història queda oberta a la interpreta­ció més enllà de condicionar els personatges. Com s’ha arribat a aquest escenari? Per què les naus estan suspeses al cel? Com així l’èxode pot esdevenir tant salvador com a condemnatori?

El poemari ens ofereix un discurs entre el text i l’abstracció gràfica que va construint en la ment del lector la visió d’aquest nou món i el porten a fer-se les grans preguntes, potser ja massa tard, amb més força que mai, i es quan es busca en els records més petits l’enormitat de l’existència.

“La matèria muta però els cors no defugen

la comesa de mantenir-nos desperts.

Seguim atents a tots els canvis,

tot es torna extraordinari.

Tot menys jo.

Jo sóc imprescindible i acromàtic.”

Eduard Bagur (Ciutat de Mallorca, 1977) Dissenyador gràfic i il·lustrador. Començà a escriure sota l’asfalt d’un país verd i humit cap al dos mil nou. No sap ben bé per quin motiu, potser perquè el trajecte diari era llarg i no es veien paisatges per la finestra. Ha lle­git poca poesia. L’únic vincle familiar amb el gènere són les gloses que el seu oncle Artur componia i recitava als aniversaris. Es considera muntanyenc. Reconeix qualsevol muntanya, vall o comellar a l’instant amb un altíssim percentatge d’encert.

Escriu a llapis, en majúscules, en llibretes dina 5, amb llom. Aquest és el seu primer poemari publicat.

Experiència i innovació en la comunicació editorial