El pròxim 26 d’abril de 2022 es compliran cent anys del naixement del farmacèutic, escriptor i artista agramuntí Guillem Viladot Puig (1922-1999). L’efemèride rodona (re)/(pro) clama l’Any Viladot i ofereix una oportunitat única per recuperar, reconèixer i reivindicar l’obra d’un escriptor, artista polifacètic i avantguardista que va jugar i crear amb diferents llenguatges artístics, sempre des del desafiament als convencionalismes establerts. Aquí, allà i més enllà, des dels marges geogràfics, artístics i intel·lectuals va transitar pels terrenys de la creació de forma militant tota la seva vida. Viladot va defugir servituds i centralismes que, en general, han tendit a obviar i oblidar artistes i obres indomables com ell -de fet Viladot ha quedat fora de les commemoracions oficials de la Generalitat de Catalunya, malgrat els esforços de la Fundació Lo Pardal-. Per tot això i molt més, val la pena aprofitar l’ocasió d’aquest centenari per reivindicar la figura de l’artista agramuntí en tots els seus aspectes: edicions i reedicions de la seua obra poètica i narrativa, inèdita o ja editada, exposicions, jornades i simposis acadèmics, clubs de lectura, celebracions i festes diverses…  ja han començat, a l’avançada, des d’Agramunt. Tot plegat ha de servir perquè la societat catalana d’avui, i en particular les joves generacions, puguin conèixer Guillem Viladot i la seva obra.

“Guillem Viladot, l’escriptor, l’apotecari, l’indisciplinat urgellenc que des del seu Agramunt natal va ser un home d’avantguarda i de ruptura, és el protagonista indiscutible d’aquest llibre. És l’home que m’ha cridat l’atenció de manera tan poderosa que, sense ser-ne massa conscient, he endegat un camí de descoberta que m’ha portat ja no tan sols a ell sinó també fins i tot a alguns racons de la meua pròpia memòria.” Teresa Ibars

Teresa Ibars, nascuda a Aitona el 1962, és fan incondicional del seu paisatge, en especial els erms i secans, i de les seues boires. Viu i treballa a Lleida. Lli­cenciada en Geografia i Història i Cap del Servei d’Arxius, Estudis i Informa­ció de la Diputació de Lleida. És mem­bre de la ONG Arxivers sense Fronteres. Actualment, treballa en el tractament del fons documental de Guillem Viladot dipositat a la Fundació Privada Lo Pardal d’Agramunt.

Ha publicat diversos articles i llibres, entre els quals Francesc Porta, el mirall trencat de la burgesia lleidatana (Pagès Editors,  2016,  amb  Antonieta Jarne) i  Atles de l’oblit  (Pagès Editors, 2019), és activista cultural, col·labora a la revista Catorze i com a prescriptora, entre altres, de les llibreries Caselles i La Irreductible de la ciutat de Lleida.