Abans de fer política. Condició humana i poder, Joaquim Franch

 “La política possible i desitjable és la política viva, la política que no s’aïlla del curs de la mateixa vida i que rebutja les institucions anèmiques del present.

És un cos social que es renova talment com el nostre cos individual fa el recanvi cel·lular (i molecular) sense que això ens faci perdre la biografia. L’art de la política (de la política que ens podem permetre d’assajar a inicis del segle XXI) té com a eix principal fer política des de la societat en lloc de fer societat des de la política (des del poder-domini clàssic). L’evolució ens ha portat (en certa mesura) a superar el  primitivisme, la teocràcia, la violència sistèmica, l’aristocràcia i els totalitarismes ideològics. Ens queda superar la ignorància per fer realment possible el potencial d’una re-evolució.”       Joaquim Franch

Descarregar dossier de premsa del llibre

Estructurat en tres parts («La condició humana», «Societat i poder» i «Re-evolució política»), Abans de fer política mostra una cohesió ben sòlida operant com una tesi en tres actes. En primer lloc es fa una diagnosi a partir dels camps de  l’antropologia i la neurobiologia (amb un pertinent rebuig del determinisme), per passar tot seguit al tema central de la relació entre individu, societat i poder. Un cop definits i analitzats els paràmetres crítics, la tercera part actua a tall de proposta de regeneració política.

En aquesta darrera part es delimita el que és, de fet, el fonament i la intenció final del llibre: refer la política clàssica, patètica i anacrònica, que ens deixa desconfiats, inerts i insatisfets; obvia les febleses de caràcter romàntic o voluntarista i aporta propostes per superar els tres elements que destrueixen el nostre potencial: l’autoengany, la innocència i el nihilisme. Aflora un nivell de política més propera, però l’objectiu del llibre no és comentar l’actualitat sinó entendre el procés evolutiu que ens ha portat al dèficit actual de senderi polític, en contraposició als avenços (tot i els riscos associats) de les ciències naturals. El llibre, que s’esplaia amb abundància de referències i registres, finalment reclama el plaer d’una lectura tranquil·la (és el que seria un slow book).

L’AUTOR

Joaquim Franch i Sabrià (Girona, 1958) és llicenciat en Ciències Químiques (UAB), postgraduat en Biotecnologia Alimentària (UPC) i màster en Gestió Gerencial (EADA). La reflexió política, en un sentit ampli, ha ocupat un lloc primordial en els seus interessos intel·lectuals, tot i no haver participat directament en l’activitat política clàssica. Aquest llibre és, doncs, la recerca de senderi polític, un camí per fugir de la ignorància més pregona sobre la pròpia sociabilitat. Qui és el protagonista de la política? Què és el poder? Com podem regenerar la política? Són preguntes que s’escolen pel mosaic que es va construint al llarg dels cinquanta-quatre elements amb què l’autor vol fonamentar i provocar el debat intens.

INTRODUCCIÓ

“Quan vaig sentir per primer cop l’impuls d’entendre la representació de l’individu dins la polis, sabia prou bé que tots els apunts sobre el tema estaven destinats, preferentment, a l’autoconsum perquè responien a la meva particular necessitat/desig de coneixement polític. Ara, però, a l’hora de materialitzar en un llibre el pòsit d’aquest camí de descoberta, em mou l’afany d’estimular la reflexió entorn de la política sentida (viva, per tant) sense el sedàs desfigurador de la política vista des dels partits clàssics. Modulada la passió, ara em plau compartir-ne el resultat.

D’entrada, des de la pròpia innocència-ignorància, vaig endegar una recerca autodidacta en diversos camps del coneixement que, al meu entendre, s’entrellacen a l’hora de conformar una línia actualitzada d’estudis polítics: l’antropologia, les neurociències, la filosofia (inclosa la d’arrel oriental), la psicologia, l’economia, la sociologia i les ciències naturals. Lluny d’un marc acadèmic reglat, i vestit d’escèptic (en un dels sentits de l’antic mot grec sképsis: «observar amb atenció»), he buscat evidències per compensar la ignorància i per arribar a tenir senderi polític. Potser, al final, és justament la consciència de la ignorància el que ens fa estar més amatents.[...]

[...] Més enllà de l’estil narratiu, la clau de volta d’aquest projecte ha estat desenvolupar un producte de combinatòria consistent que ens permeti cristal·litzar alguna idea generadora o bé ens procuri el subtil plaer d’obrir portes que duen a noves portes. Deixo, doncs, senyals, espais i finestres a la indeterminació per a un (extra) joc intel·lectual a càrrec del lector.

Com molt bé ressaltà Foucault en una conversa amb el director de cinema Werner Schroeter, «L’art de viure implica matar la psicologia i crear a partir d’un mateix i de les relacions amb els altres individualitats, essències, relacions, qualitats, que no tenen nom».

Cal advertir, finalment, que aquest és un llibre-mosaic que es dibuixa amb els 54 punts anunciats a l’índex, però que no esdevé imatge real fins a arribar al procés de lectura reflexiva, quan cada component del conjunt pren color, profunditat i sentit personal. Així doncs, el lector es pot trobar en més d’una ocasió sota una cascada de conceptualitzacions i referències aparentment inconnexes o de limitada fluïdesa narrativa, tal com s’escau en la tècnica d’un mosaic (llibre) d’ampli espectre però de dimensions acotades.”       Joaquim Franch

Abans de fer política. CONDICIÓ HUMANA I PODER, Joaquim Franch

PVP 18,00 € | Pàgines: 224 | ISBN: 978-84-94747-9.15 | Edicions La Mota