17 anys Al Carrer

Fa 17 anys que dura aquesta relació, una de les més llargues que conec. Hi ha hagut moments de dificultat, d’escassetat, de deixar-ho estar (unes 71 vegades, més o menys), però encara aguantem. I una relació entre gairebé 800 persones residents a diferents parts del món no és fàcil de mantenir. Per aquesta raó, per celebrar-lo, el nostre guru, l’Enric Gomà, va decidir reunir-nos ahir al vespre, als jardins del Palau Robert de Barcelona, i commemorar tan gran gesta.

Quan alguna vegada he hagut d’explicar què era Al carrer a algun pobre despistat que intentava captar per a la nostra secta, bàsicament he dit que som un grup de gent rara amb les orelles sempre obertes per captar frases curioses que es llencen al carrer de forma indiscriminada. Si després d’això no em mirava gaire malament, ja està, captat! Tenim un informant més!

I vet aquí, que 300 informants ens vam trobar en un sarau com Déu (aquest diacrític encara el conservem, cuidem-lo abans no marxi també) mana: vespre agradable barceloní, llums de colors, beure, menjar i música en directe de Els Nens Eutròfics –espectaculars Nens! Si algú no els coneix encara, ja pot córrer cap a Google–. Alguns dels Al carrer més memorables s’anaven projectant a l’escenari i de les rotllanes d’amics, coneguts i saludats s’elevava el to de les bones converses i riures.

Però com que cap acte no és oficial fins que hi ha algun parlament “seriós”, els culpables primers de crear aquest col·lectiu van agafar el micròfon i, ordenants i cronometrats pel nostre padrí de cerimònies, van adreçar-nos unes paraules. Així, ja era una cosa solemne i, per tant, podia continuar endavant.

La llavor d’Al carrer van ser Lluís Arcarazo, Ferran Bach, Iolanda Bethencourt, Joan Carreras, David Castillo, Piti Español, Anna Fité, Jordi Galceran, Teresa Gomà, Xavier Guàrdia, Marina Penya, Raimon Portell, Gisela Pou, Jordi Puntí, Manel Riera, Jordi Serra Llena, Jaume Subirana, Matthew Tree i, és clar, Enric Gomà. Gràcies a tots per iniciar aquesta bogeria i que sigui per molts anys més.

 

Sandra Márquez
Editora
@smarquol