«Es pot tenir una bona història, però si no cuides el llenguatge, no és literatura»

Alba Porta – Artícle públicat a MÉS TARRAGONA 12/11/2012

Mònica Batet, del Pont d’Armentera,va guanyar el 2005 el premi de novel•la curta Just Manuel Casero, que va publicar Empúries amb el títol L’habitació grisa. Ara acaba de publicar la seva segona novel•la.

— Com es va inspirar per escriure No et miris el Riu (Meteora)?

— Quan vaig acabar d’escriure la primera novel•la vaig reposar una mica i després vaig pensar que m’agradaria escriure sobre un riu, que l’acció passés en algun lloc que hi hagués riu. M’agradava el fet de parlar d’una ciutat on hi hagués riu. La ciutat no m’importava perquè tampoc volia centrar-me en una ciutat en concret, però sí que hi hagués un riu. I la vida et porta a veure coses i llegir coses i això és el que em va passar. Vaig llegir un llibre que em va influenciar bastant en la idea del riu, El Danubi, de Claudio Magris, i just per aquella època vaig anar a Estocolm i vaig visitar el museu Vasa. El Vasa era un vaixell que es va enfonsar al segle XVII i que van rescatar al segle XX i em va agradar molt. Allí es parla dels ofegats i va ser on vaig pensar que podia escriure sobre un riu però a més, podia escriure sobre ofegats.

 — Així, tot va coincidir…

— Sí, tot i que després et van entrant altres inputs. Però crec que el moment en què en el meu cervell s’instal•la la idea que he de parlar dels ofegats és quan sóc al Vasa, evidentment. Crec que si no hi hagués anat no se m’hagués ocorregut aquesta idea.

— És una novel•la poètica?

— No ho sé, això ho han de decidir els lectors i la crítica, però a mi quan llegeixo i escric m’agrada el llenguatge. Penso que és tant important la història que expliques com el llenguatge que utilitzes. I és cert que a l’hora d’escriure he cuidat molt el llenguatge i m’ha agradat que el lector, amb una frase, pogués veure coses.

— Tenir un llenguatge cuidat és una de les coses que l’ha preocupat, doncs.

— Sí. A part d’escriure una història que fos forta, en el sentit que no caigués per cap banda, evidentment em preocupava el llenguatge, perquè es pot tenir una bona història, però si no cuides el llenguatge no és literatura, és una altra cosa.

— Amb el disseny de la coberta s’intueix un ambient de misteri a la novel•la. És així?

— Si el lector llegeix el llibre s’adonarà perfectament que la persona que ha fet el disseny de la coberta se l’ha llegit, i és així. Perquè realment la coberta transmet el que hi ha dins al text. És un text que pretén ser enigmàtic, que el lector es formuli preguntes, que transmeti un ambient fosc, opressiu, com d’ofegament.

— Quines primeres impressions ha rebut, de la novel•la?

— Tothom coincideix en el fet que com que hi ha aquest misteri, entre cometes, té ganes de continuar llegint per intentar desvetllar els enigmes. A l’hora d’escriure la història deixo coses mig dites, i aleshores el lector té interès a saber com s’acaba això.

— Parli dels protagonistes.

— Vaig voler construir un text on no hi hagués gaires personatges, que la història es focalitzés en tres personatges concrets, i de fet, són els únics que tenen nom. La resta s’anomenen en funció de la relació que tenen amb ells. Cada personatge té una part que li correspon, però interactuen i s’aniran trobant, tot i que no tinguin relació en un primer moment. A més, tots ells tenen una certa relació amb el riu, que és normalment malaltissa. Són personatges en conflicte per o a causa del riu. A la primera part la protagonista és una noia que té una malaltia relacionada amb el riu. A la segona, hi ha un personatge que ha patit un fet tràgic relacionat amb el riu i és qui comença a parlar dels ofegats. I a l’última part hi ha un personatge que té una relació amb el riu no tan malaltissa, que és una noia que vol ser nedadora.

— Podríem dir que és una novel•la esperada, ja que arriba uns quants anys després de la seva primera novel•la…

— No sé si és esperada, això ho haurien de dir els lectors. Però hi ha hagut coses entre mig i publicar no és fàcil, i menys en aquests moments. Que una editorial et faci cas és complicat, i més si ets una persona jove. Per això estic molt agraïda a l’editorial per haver confiat en mi.

Baixar pdf original