Gerard Quintana “Bona nit, llibreters!!”

Pregó Festa XVII Premi Llibreter 

Bona nit, llibreters!!!

Vull començar agraint-vos aquest moment i dir-vos que em sento molt a prop vostre, gairebé un més de vosaltres. Potser perquè em vaig criar en un edifici del centre de Girona que tenia en els seus fonaments una de les llibreries més antigues de Catalunya, potser perquè la llibreria la regentava el meu oncle Pere, i ara el seu fill Pere, el meu cosí. Al cap dels anys he sabut que no es diuen Pere per casualitat, sinó per ser portadors de les claus del cel, prop de 200.000 claus per obrir aquells 200.000 llibres del fons de la llibreria Geli.

Un dels meus primers i més colpidors records em remet a un 12 d’octubre de 1970 coincidint amb el darrer gran aiguat del centre de Girona. Recordo els crits i el tràfec a l’escala de casa en plena matinada mentre tots corrien a salvar llibres de l’aigua. Estava a punt de fer 6 anys i encara no sabia que estàvem salvant els llibres que més endavant m’haurien de salvar a mi.

Quan l’oncle Pere em deia, “mantingues ordre i l’ordre et mantindrà a tu”, jo pensava per mi mateix que les coses i els fets de la vida no estan ordenats alfabèticament i que el caos és la llavor de la creació. Ara m’adono que l’ordre que em reclamava el meu oncle era un ordre intern. També ell em va ensenyar que tenim l’opció d’aturar el temps, sobretot quan entres a una llibreria: “Un bon client és un home sense rellotge”, deia. Ell semblava que tampoc tenia rellotge i va treballar molts anys més de 14 hores diàries per construir aquell paradís. És per això que no he pogut evitar fer-li aquest homenatge pendent en el lloc més adient, i agrair el V memorial Pere Rodeja que per iniciativa del Gremi de Llibreters d’aquí a pocs dies premiarà una llibreria i recordarà al tiu Pere. Els llibres que triava per mi i que materialitzaven cada celebració son part del que sóc.

Marguerite Yourcenar va dir “Les meves primeres pàtries van ser els llibres”. Jo diria que la meva primera pàtria va ser una llibreria i és per això que, quan us vinc a veure em sento a casa, sento que arribo al meu lloc, on les paraules, les idees, els somnis i les utopies conviuen tot i apuntar en direccions diferents i saben que han d’ocupar i de vegades compartir una mateixa lleixa per la llei que els ordena per temes, per gèneres o per autors diversos. Si algun dia necessito un cop de mà, el meu primer impuls no és anar a un hospital, a una comissaria o a una església sinó a una llibreria. Allà sé que puc trobar les respostes que necessito.

Potser per la meva condició de músic, cada dia més tinc la sensació que la cultura ocupa un espai més lúdic a les nostres vides i deixa de ser una necessitat bàsica per a nodrir a una societat sana en el sentit més ampli de la paraula.

En el pròleg del primer volum d’El Cercle dels Mentiders”, un recull de contes del món de Jean Claude Carrière, el guionista de Buñuel li pregunta al neuròleg Oliver Sacks, què és una persona normal? I aquest respon que una persona normal és aquella capaç de situar-se en el seu propi relat. “L’individu necessita viure en una narració continua per mantenir la seva identitat.”. I això no s’aprén a l’escola, s’aprén llegint, i en funció del que llegeixis el sostre dels teus somnis serà més o menys alt.

Per això ens sou indispensables, i necessitem aquest Premi Llibreter, per poder trencar el sostre del nostre relat i no posar-nos límits.

No hem de tenir por a incloure la cultura quan parlem de política social, juntament amb la sanitat o l’ensenyament. No només cal garantir la supervivència de la gent, també cal donar eines a les persones perquè puguin viure la seva vida amb plenitud i coneixement.

Acabaré amb un altre impacte de joventut, en aquest cas des d’una pantalla de cinema. L’adaptació d’un llibre de Ray Bradbury en mans de François Truffaut convertia el futur en un malson en el qual llegir era delicte i es cremaven els llibres per tal de controlar el que aprenia la població. “Fahrenheit 451″ és la temperatura a la qual crema el paper i  també el títol del llibre i de la pel·lícula que em va commocionar en una sessió de cine-club en plena adolescència. Tant que vaig jugar molt temps, i encara ho faig, a triar el llibre que m’agradaria ser, com feien els personatges d’aquella societat distópica per salvar el coneixement. Aprenien els llibres i els transmetien  oralment. Així cadascú, a part del seu relat era el portador i el salvador d’una obra literària.

He jugat  a ser molts llibres, des d’El Comte Arnau, a La carretera de Kerouack, des del Poema de la Rosa als Llavis de Papasseit, als Sonets de Shakespeare, els Contes de la Veritat Oculta de Calders, el Poeta en Nueva York de Lorca o La Vieja Sirena de Sampedro. Els premiats pel Gremi de Llibreters podrien ser una bona guia de llibres a salvar en un món com el que va imaginar Bradbury.

Llibreters, gràcies per encendre la llum necessària per poder veure-hi clar, perquè la vostra feina i la vostra opinió és molt més important del que pugueu arribar a imaginar i, gràcies també per deixar-nos remenar i triar quan estem perduts i ens volem retrobar sols i sense pressa.

Bona nit Llibreters!
Felicitats a les premiades!
I per molts anys pugueu seguir obrint-nos les portes de casa vostra, que són les del cel.

Gerard Quintana

Barcelona, 20 de juny de 2016