L’aspiradora de Ramon Llull, Antònia Carré-Pons

Una parella del segle XXI, podria fer front a problemàtiques semblants a les d’un home i una dona del segle XIII?

La revolució tecnològica dels nostres dies presenta arestes tan difícils de polir que ens poden provocar tanta rebel·lia com les injustícies més grans d’altres èpoques de la humanitat.

I sempre que algú lluita en cos i ànima per una causa que creu justa, pot haver-hi algú innocent que en rep les conseqüències.

L’aspiradora de Ramon Llull pren forma de novel·la per establir un seguit de paral·lelismes entre les relacions de parella d’ara i les de fa 700 anys, entre l’Europa d’ara i la medieval, entre l’Àfrica sarraïna de Llull i l’Àfrica negra espoliada dels nostres dies.

Antònia Carré-Pons ens fa viatjar al fons de les relaciones humanes per advertir-nos que, malgrat la nostra suposada modernor, no som, ni de bon tros, tan diferents d’altres humans que ens han precedit en els segles.

El Pol és un periodista cultural, de caràcter ordenat i metòdic, devot dels seus curiosos germans i ple de consciència social, de rebel·lia contra el que considera injust o abusiu.
La Blanca és una creativa d’una agència de publicitat, de caràcter insegur, que rep un encàrrec de prestigi relacionat amb la figura de Ramon Llull.

El Pol, quan decideix lluitar per un ideal que creu superior, pot ser capaç de capgirar la seva vida, d’anar allà on sigui, sense aturar-se gaire en els detalls.

La Blanca, quan s’entusiasma amb un projecte, s’hi capbussa obsessivament, i més si hi detecta un seguit de coincidències amb la seva pròpia persona, amb el seu propi nom.
L’aspiradora de Ramon Llull és una història de lluita entre el compromís proper i el compromís global, un conflicte humà dels nostres dies, les arrels del qual penetren i es perden en els segles, fins als temps del gran filòsof mallorquí

Antònia Carré-Pons (Ègara, 1960) és una escriptora d’esperit inquiet que conrea diversos gèneres. Ha publicat una novel·la juvenil, I què faràs ara, Clara? (2001), un llibre de prosa poètica, Abecedari ignot (2005) i una novel·la satírica, Jo també vull ser funcionari (2010).
Amb l’heterònim d’Antònia Carré, s’ha dedicat durant molts anys a la docència i a la investigació. Doctora en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, medievalista i consultora a la Universitat Oberta de Catalunya, el 2014 va publicar una edició crítica de l’Espill de Jaume Roig.

És coautora també de dos llibres sobre la història del vot de les dones a Catalunya: La lluita de les dones per la seva ciutadania (1996) i Les dones també fem la democràcia: 75è aniversari del vot femení a Catalunya (2008).

A Meteora, Antònia Carré-Pons ha publicat Rellotges en temps de pluja (2014), novel·la de personatges esplèndids molt elogiada per públic i crítica, És l’amor que mou el cel i les estrelles (2015), obra amb què s’endinsa per primer cop i amb gran acollida en la novel·la històrica, i L’aspiradora de Ramon Llull (2016), el seu original homenatge novel·lístic a la figura del gran escriptor i filòsof medieval.

Descarregar fragment del llibre