L’últim gat birmà, Rosa Moya

Una extraordinària aventura que propaga la felicitat des del turó de Mandalay

La vida d’en Charlie Parker ha fet un tomb important des que un gat va arribar al barri londinenc de Westminster on viu.

Des de fa tres mesos en Charlie no pot dormir. Els miols planyívols d’un gat el mantenen despert. Per culpa seva, en Charlie no rendeix prou a l’escola i no podrà competir en el pròxim campionat de karate. A més a més, el metge ha diagnosticat que pateix una manifesta obsessió pels gats i prohibeix que tingui una mascota a casa. Pel que sembla, l’únic que sent el gat és ell. Però en Charlie es proposa trobar al gat sigui com sigui, i per això emprèn una aventura sense fre que arrenca a Londres i vola fins a Birmà- nia, on el monjo del monestir del qual ha desaparegut el petit Hsaya li explica el poder d’aquests animals.

Descarregar dossier de premsa del llibre 

Dossier de prensa El último gato birmano

Una trama amb ganxo i electritzant.
Una novel·la fresca i dinàmica que corre a la velocitat del llamp.
La recepta és senzilla: viatges, màgia, tocs de suspens genials, ambients molt ben retratats, un monestir llunyà i uns personatges excel·lentment delineats.
Una novel·la amb valors que convida positivament a la reflexió del lector.

L’autora: Llicenciada en Filologia hispànica, editora, escriptora, creadora de projectes, amiga de la màxima que tot és possible, Rosa Moya publica la magnífica novel·la juvenil que tinc el gust de presentar-te, L’últim gat birmà.

 

 

Carta de l’editor

Benvolguts,

No és cap secret que a les editorials arriben molts originals. Històries de tota mena i de qualitats ben diverses. Per això quan un editor rep un text com L’últim gat birmà, té dues opcions: fer una festa per celebrar que encara s’escriu bona literatura juvenil, o bé publicar-lo. I això és el que hem fet a Bambú amb tot el convenciment i amb molt d’entusiasme; entusiasme per donar a conèixer una autora com la Rosa Moya, que escriu amb sensibilitat i amb elegància, que domina les eines literàries per convertir una novel·la en allò que els anglosaxons en diuen un page-turner!

L’últim gat birmà té tot el que ha de tenir una bona novel·la juvenil per triomfar: acció, humor, misteri, diàlegs frescos i encertats, ambients exòtics i uns personatges carismàtics i entranyables, tot plegat amb un estil molt British que recorda aquelles novel·les angleses d’investigadors amb què vam créixer els editors d’ara. Llegiu L’últim gat birmà i vegeu si tinc raó o no. I si trobeu que sí, busqueu la Rosa Moya i feliciteu-la!

Salutacions cordials de l’editor afortunat,

Jordi Martín – Bambú Edicions

 

Entrevista

Toni Marín: Com neix aquesta història? Com arribes a fiar-te en els poders màgics d’un gat birmà per donar vida a aquesta gran aventura?

Rosa Moya: Aquesta història va néixer en una fia de Frankfurt, quan  vaig fiar-me en la imatge d’un gat que em va impressionar, però també dels meus felins i d’un viatge fascinant a Tailàndia en què, gràcies a l’atzar, vaig creuar la frontera amb Birmània. Per altra banda, i per donar vida a l’aventura, necessitava un gat especial i, buscant entre races diverses, vaig descobrir  el gat sagrat birmà, la seva llegenda  i el seu poder.

TM: En Charlie Parker és aquell nen que tots hauríem volgut ser, oi?

RM: Crec que no t’equivoques. En Charlie és noble, impulsiu, àgil com un felí i sent compassió pels febles, però també és sensible amb el que l’envolta, accepta el que li toca i decideix projectar-se cap endavant. Sap escoltar i aprèn. En Charlie és un petit hroi proper a tots nosaltres.

TM: La senyora Margaret aconsegueix enganyar tothom tret d’en Charlie. En qui t’has inspirat per construir un personatge tan dolent com ella?

RM: He conegut algun personatge «pervers» que m’ha donat el punt de partida de qui hvia de ser la senyora Margaret, un ésser amant d’un luxe desmesurat i de mantenir les aparences, mentide, egoista, ambiciós i egocèntric, però també he potenciat la seva  maldat per actuar com a contrapunt respecte a altres personatges de  la novel·la, com ara el monjo Hui Gen, d’ànima pura i innocent.

TM: L’acció inicial transcorre a Londres i, més endavant, la trasllades fins aBirmània, on es troba el monestir budita de Mandalay. Tota una feinada a l’hora de construir l’argument del llibre i els seus escenaris, no?

RM: Com t’avançava al començament d’aquesta entrevista, vaig viatjar a Tailàndia i vaig poder visitar Birmània. Un viatge exòtic i nriquidor en què vaig prendre força notes mentals i d’altres escrites, que em van servir per ambientar la novel·la i impregnar-la d’alguns valors budistes en boca dels monjos o del gat protagonista. En aquelles terres el budisme ho domina tot i dóna sentit a ot. Importar-lo al tossut Occident ha estat laboriós, però molt gratifant. He fet reviure molts records…

TM: Aquesta novel·la té de tot: aventura, misteri, acció… És un llibre amb herois i amb dolents i traïdors, que enganxa des de la primera fins a lúltima línia. odríem trobar-nos amb una segona part?

RM: Potser els gats de carrer, els vagabunds, tindan quelcom a dir en una segona part

Toni Marín – Periodista

 

PVP 7,90 €

248 pàgines