Flors del Calvari, Jacint Verdaguer

En el llibre Flors del Calvari, és una obra de referència de Verdaguer que reflecteix la crisi que havia començat el 1893 i que s’havia intensificat el 1895 amb la fugida de la Gleva cap a Barcelona i la suspensió a divinis. El drama va trobar ressò en la creació poètica i les circumstàncies biogràfiques van accentuar l’evolució de la seva escriptura cap a una literatura del jo. Flors del Calvari, mostra la profunditat de l’experiència viscuda, amb un pròleg ben travat, dos poemes introductoris centrats en Crist i el poeta, i 228 composicions distribuïdes en tres seccions. Hi trobem des de textos que són expressió del ressentiment fins als que són cants espirituals adreçats a la divinitat («Sum vermis» o «Al crucifix»), passant per breus corrandes.

M. Àngels Verdaguer Pajerols (Manlleu, 1972), professora de llengua i literatura a la Universitat de Vic, és membre de la Societat Verdaguer, coordinadora de l’Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX i especialista en la recerca literària del segle de la Renaixença. Ha dedicat a Verdaguer, a més de diversos articles i treballs, la tesina de llicenciatura sobre La Pomerola. Primavera i la tesi doctoral sobre Flors del Calvari, l’una i l’altra a la Universitat de Barcelona. Entre els seus llibres, destaquen Verdaguer vist per Maragall, Verdaguer i els Jocs Florals de Barcelona i, amb Ricard Torrents, La Pomerola. Primavera.

Descarregar dossier de premsa del llibre

Amb Flors del Calvari es posa a les mans del lector un estudi complet d’uns poemes escrits per un Verdaguer humiliat i decebut però amb una gran capacitat creativa. Hi trobem poemes de referència com «A mos bescantadors», musicat per Miguel Poveda, «Sum vermis» o «Vora la mar».