“Què sents quan no sents res” Víctor Panicello

Què sents quan no sents res, és una iniciativa de la Fundació ABB que ha estat possible gràcies al treball de l’escriptor Víctor Panicello  i la participació d’un grup de pacients del Centre ABB.

L’Emma fa temps que no se sent bé per culpa d’un munt de coses que pensa que no funcionen a la seva vida. Tot i que treu bones notes i està a punt de començar la universitat, pateix per unes relacions familiars difícils, per alguns desenganys sentimentals, per la pressió que s’autoimposa i també pel seu aspecte físic, que no encaixa en el que ella voldria.

Els seus conflictes esclaten un estiu que s’allunya del seu grup d’amics i entra al món dels trastorns de la conducta alimentaria. Ella i el seu entorn, descobriran que s’amaga al darrere de les paraules anorèxia o bulímia i com poden arribar a impactar en el seu desenvolupament personal, familiar i social.

La Clara, la Mar, la Berta, l’Anna V., la Núria, la Carlota, la Denise, la Marina, la Ivette, l’Anabel, la Irene, el Gerard, la Rita i l’Anna F. són els co autors d’aquesta novel·la, que juntament amb en Víctor Panicello i gràcies al seu treball constant i acurat han sabut construir una història emotiva, real i valenta.

Descarregar el dossier de premsa del llibre

Víctor Panicello (Barcelona, 1963). Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i ha treballat com a jurista en diferents àmbits públics i privats.

Des de fa més de 15 anys compagina la seva carrera professional amb una dilatada trajectòria com a autor de literatura juvenil.

Combina amb encert l’estil més intimista d’algunes de les seves obres inicials, el seu treball literari amb col·lectius de joves amb risc d’exclusió social i les seves incursions al món de la ficció, on destaca per la seva capacitat de construir potents entramats narratius que sostenen una acció trepidant i un rerefons que sempre convida a la reflexió.

Víctor Panicello ha publicat 11 novel·les, entre elles: Tot despertant la lluna, Des de Saturn.com (Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2003), La mort deixa cicatrius, La llum de Tunguska, 250 quilòmetres (Premi Columna Jove 2012), 7000 metres quadrats de gespa.

El seu treball literari amb joves amb risc d’exclusió social el va portar a crear la col·lecció SOLIDARIS, on ja ha publicat, Fa deu anys que vaig arribar i encara no se on és casa meva, Reacció química i ara Què sents quan no sents res. (www.victorpanicello.com)

“Després de realitzar projectes creatius amb joves malalts, immigrants i invidents, el repte de trobar un grup de joves que presentin riscos d’exclusió social em va portar a pensar en aquells (sobretot aquelles) que pateixen trastorns de la conducta alimentària (TCA)

Des del començament la idea era intentar entendre que porta a aquestes joves a posar en risc la seva salut i la seva vida per assolir un objectiu físic sovint impossible o totalment irreal.

Vaig contactar amb el Centre ABB de Barcelona, que tracta aquests trastorns i de seguida es van engrescar en el projecte que van vehicular a través de la seva Fundació ABB, que dóna suport a persones amb dificultats per poder finançar el seu tractament, entre altres accions.

Es va demanar a pacients que reben tractament sobre TCA a les seves instal·lacions si volien participar en aquest projecte i de seguida es van apuntar 14 (13  noies+1 noi) amb qui hem treballat uns mesos per assolir l’objectiu de presentar una novel·la que aborda els TCA d’una manera personal, íntima i diferent de com els aborden altres llibres sobre la matèria. De seguida vam coincidir que volíem anar més enllà dels símptomes d’aquests trastorns (restriccions alimentàries, vomitar, afartaments…) i abordar-lo des del sentiment profund dels participants que expliquen en aquest llibre les causes que els han fet entrar en aquest remolí d’emocions i sentiments incontrolades que es presenten sota l’aparença dels TCA.

Aquest és un llibre on el menjar té un protagonisme diferent del que calia esperar i per això les participants han aportat diverses receptes que, d’una manera literària, intenten explicar allò que marca el mateix títol Què sents quan no sents res.

L’esperança és que el llibre serveixi com a eina de prevenció per als qui el llegeixin i també de conscienciació social per no estigmatitzar a qui pateix un TCA. Per aquest motiu, el llibre compte amb el suport del Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) del Departament de Salut de la Generalitat”.  Víctor Panicello

Els trastorns de la conducta alimentària, entre els quals trobem l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn per afartament, constitueixen actualment la 3a malaltia crònica entre la població jove i adolescents. Són malalties que afecten un 6% de les noies entre 12 i 21 anys i un 11% estan realitzant conductes de risc que poden portar-los a desenvolupar un trastorn d’aquest tipus. Els nois no en són immunes i cada vegada més s’observa que la proporció de nois joves malalts està creixent.

Atenent a aquestes dades de prevalença, es calcula que a Catalunya, més de 28.000 noies i noies estarien patint un trastorn alimentari.

Què sents quan no sents res és una novel·la que pretén explicar-nos què hi ha al darrere d’un trastorn de la conducta alimentària, i què pensa i sent una persona en relació a si mateixa per desenvolupar una malaltia que l’autodestrueix. També vol contribuir a la sensibilització i major comprensió dels trastorns alimentaris.

Autodestrucció

Una vida anorèctica és una vida absent de plaers, és viure per no sentir, és anar-se morint dia a dia. Sentir dolor al cos t’anestesia d’expressar llàgrimes, pors, necessitats… i tot aquest entramat en espiral es converteix en una forma de viure que en aquell moment no reconeixes ni li poses nom.

L’anorèxia es va introduir dins el meu cos d’una manera severa, anul·lant la meva persona. Vaig passar de fer-me bona companyia a mi mateixa i de tenir molts somnis, a jutjar la meva vida pel meu cos i les meves restriccions.

A mesura que anava entrant en l’adolescència, anava tenint flaixos malaltissos, com si algú transmetés la veu de la malaltia. Recordo clarament el dia que vaig començar a mirar amb l’antifaç de l’anorèxia, era una nena davant del mirall que s’enfonsava la panxa dins les costelles i es condemnava a no tenir formes, a no tenir cos. Dins meu hi havia un gran sentiment de culpabilitat, tristesa, baixa autoestima i depressió. Els meus problemes em van fer madurar i córrer més que el temps, i equivocadament vaig aprendre a madurar controlant la vida amb el menjar, però gran quantitat de complicacions del pensament i de les emocions provenen d’insuficiències nutricionals. La meva missió era suportar el dolor de l’abandó, el meu cap només pensava quan tenia l’estómac buit. No tenia el permís de deixar-me expressar, el meu objectiu era esquivar la tristesa, i tot plegat pesava massa per mi.

Em vaig començar a autodestruir.

FUNDACIÓ ABB

La Fundació ABB (www.fundacionabb.org), creada a Barcelona l’any 2004, és una institució de caràcter benèfic sanitari, sense ànim de lucre i d’àmbit estatal.

La seva missió principal és la de fomentar un desenvolupament físic, mental i emocional saludable de la població infanto-juvenil.

Treballen per dotar als nens i joves, i als diferents agents implicats en la seva educació, d’eines protectores de l’individu, tals com autoestima, expressió de les emocions, sentit crític i tolerància a la diversitat. La seva experiència, més de 20 anys treballant amb població infanto-juvenil, els indica que són aquests factors protectors la millor prevenció davant el risc d’aparició de diversos trastorns tals com un trastorn alimentari (TCA), una dependència física (addicció) o emocional (problemes de relació), entre d’altres.

La Fundació ABB dedica part dels seus esforços a donar suport als malalts de TCA i a les seves famílies, a fomentar la investigació en els factors que disminueixen el risc de patir un trastorn mental (TCA, addiccions, etc.), a elaborar programes de prevenció i docència tant per nens, joves, pares i professors, i a crear una xarxa d’escoles responsables en quant l’èxit no només acadèmic, sinó també desenvolupament personal, dels seus alumnes.

Claret Editorial
ISBN 978-84-9846-994-3  ||  Col·lecció: Solidaris ||  PVP 15,00 €  || Pàgines 264