“La revolució ara que toca” Pau Riba

Un llibre imprescindible que radiografia el pensament i les visions d’un rebel incombustible.

Aquest no és un llibre sobre els vells hippies.

No és un exercici de nostàlgia sobre «Noia de porcellana» i altres cançons mítiques d’una de les icones del rock català i de la contracultura del nostre país.

En aquest llibre, Pau Riba parla de com veu els problemes del món i quines eines té l’espècie humana per sobreviure al col·lapse.

 

“Som en el camí de frenar l’envelliment i la malaltia, però també en el de crear monstres o esguerrar la creació.” Pau Riba

La revolució que ara toca és un assaig provocador en què l’autor analitza tots els factors que ens han dut a la crisi actual i els reptes que haurem d’afrontar les pròximes dècades. Pau Riba raona sobre la tirania dels diners, sobre les arts, l’esgotament de les energies fòssils, els conflictes que amenacen el planeta, la superpoblació mundial, les drogues… i les oportunitats que tenim per capgirar la realitat.

“Estic convençut que el lector s’adonarà que el Pau Riba és un personatge absolutament singular i irrepetible, i no solament per ser el darrer hippy autèntic que queda des dels orígens de tot això. En aquestes pàgines descobrireu un pensador que trenca esquemes i ens proposa la revolució que ara toca.” Francesc Miralles


Pau Riba Romeva (Palma de Mallorca, 1948). Hippy sense remei, profeta de l’iceberg i de l’era d’aquari, pensaire endormiscat, faedor de cançons llargues i primes, nebot putatiu de la contracultura, observador de fenòmens del tot normals amb uns ulls com unes taronges, afiliat al fes-t’ho tu sempre que puguis i amic de cíborgs i cibòrgies.

Ha fet córrer títols, amb música o sense, com ara Dioptria, Electròccid àccid alquimístic xoc, Graficolorància, Licors, Lletrarada, Astarot Univerdherba,.Al·lolàlia, Virus laics, Nosaltres els terroristes o Mosques de colors, per dir-ne alguns. Té molts més títols a les fosques que a la llum.

 ”Crec que ens trobem en un moment de mutació de l’espècie que coincideix amb un col·lapse imminent de la civilització; la global, la que hem anat creant al llarg dels segles. El model economicista i antiecològic —és a dir, desequilibrat, asimbiòtic i escassament raonat— en què es basa és un model que s’ha esgotat; el seu propi desenvolupament l’ha portat a un punt de no retorn. El sistema en general —l’home— ha volgut i ha aconseguit, fins a un punt importantíssim, superar la mateixa natura i construir-ne una de nova, artificial (¿potser perquè era l’única manera d’investigar la natura diguem-ne… «natural», o real —biològica, vaja—, i conèixer-se a si mateix?)… fins que l’autèntica ha dit prou: forat d’ozó, escalfament global, efecte hivernacle, canvi climàtic, grans cataclismes per terra, mar i aire, desforestació, pèrdua de biodiversitat, esgotament de recursos… Com a humans estem mutant cap al cíborg… tot i que no puc predir com serà aquest, un cop hàgim mutat del tot. El que em sembla realment important és que s’assumeixi aquesta mutació. Que la vegem, l’acceptem i la posem al centre del debat.” Pau Riba

 ”La màquina ha conquerit tots els àmbits socials, ens ha comunicat a tots els uns amb els altres, tant de manera planetària com extraplanetària, ens ha canviat radicalment l’entorn, les condicions de vida, els potencials i les perspectives, però filosòficament ens hem quedat encallats en la moral puritana del segle xix i hem avançat molt poc.” Pau Riba

Descarregar dossier de premsa

 

ISBN 978-84-9809-244-8   ||  Col·lecció: P. Visions  ||  PVP 18,00 €