“Vents més salvatges” Bel Olid

“Urbana, directa, transgressora, sense por  de ser políticament incorrecta” Ricard Ruiz

L’escriptora Marta Rojals dóna la clau per acostar-se a l’univers de Bel Olid: “La Bel et pot explicar la cosa més terrible de la manera més bella”. Aquest és el tret més significatiu de la seva literatura.

Buscar la bellesa sense renunciar a la veritat, o a l’inrevés: buscar la veritat sense renunciar a la bellesa. Elegant i sintètica, la narrativa d’Olid no defuig mai el conflicte, ni personal ni social. Els temes de Vents més salvatges tenen a veure amb la feminitat, amb la parella, amb l’abús de poder, la violència institucionalitzada, la vida als marges de la societat, el dret a la diferència i també amb aquells petits gestos solidaris de persones anònimes que contribueixen a canviar el món, que canvien el món i el fan més habitable.

“Sempre més he trucat a les portes abans d’aventurar-me a obrir-les, sempre més he entrat als lavabos de les cases alienes temorosa i expectant. Sempre més m’ha fascinat la meva pròpia imatge al mirall, despullada, quan m’afaito les aixelles. Sempre més aquella música ha fet olor de fruita, de pell de seda, de mort de fons a punt d’esdevenir-se.”

“En aquestes narracions, uns ulls, sovint innocents i perplexos, observen el surrealisme suburbial”, Josefa Contijoch

Bel Olid (Mataró, 1977) tradueix, fa classes i escriu novel·la, assaig, teatre, poesia, contes, blocs i textos de tota mena.

Ha publicat l’assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l’universal masculí (premi Rovelló 2010), el conte Crida ben fort, Estela (premi Qwerty al millor llibre infantil 2009), la novel·la Una terra solitària (premi Documenta 2010) el llibre de contes La mala reputació. També col·labora en diferents mitjans de comunicació.

Des de març del 2015 és la Presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

“No li havien explicat les plataformes de ciment, com escenaris on se situaven els habitatges, com si allà la vida fos una representació de teatre que no mirava ningú perquè feia mal mirar-la.”

“La Bel Olid no esquiva mai el conflicte. Al contrari, s’hi enfronta amb una prosa esmolada” Josep Lluch

“Hauria pagat, quan tenia quinze anys, per no ser. M’hauria empassat totes les píndoles de la mare, si hagués sabut on les amagava. M’hauria rebentat el cap amb el revòlver del pare, si n’hagués tingut cap. M’hauria ofegat a la banyera, si no hagués sigut tan hàbil a aguantar la respiració. I com més se’m negava el no ser, més era, més menjava. Gairebé sense voler, menjar contra la vida.”

Descarregar dossier de premsa

Descarrega fragment del llibre

 

 

ISBN 978-84-16367-50-4   ||  Col·lecció: Empúries Narrativa  ||  PVP 16,50 €