Maleïda. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto, Bernat Gasull

Un apassionant viatge d’investigació i descoberta, en companyia del poeta i del caminant que encomana les ganes de reviure la ruta que un dia va traçar Jacint Verdaguer.

L’estiu de 1882 i el següent Verdaguer va voler trepitjar el Pirineu, de cap a cap i a peu, per escriure el que potser seria el seu millor i més admirat poema, Canigó. Al llarg del trajecte, Jacint Verdaguer va recollir l’experiència en unes llibretes que Bernat Gasull ha exhumat amb paciència de filòleg i excursionista. Ha resseguit, també, altres dietaris i cròniques d’alpinistes, ha explorat fotografies i mapes des del més antic fins a les  imatges de satèl·lit de Google Earth, resseguint els vells camins de Verdaguer.

Jacint Verdaguer  volia pujar la Maleïda però comptava només amb la seva fortalesa, uns guies inexperts, uns mapes incomplets i unes sabates que avui ningú gosaria calçar-se per emprendre una aventura d’aquesta alçada.

Les excursions i els viatges de Verdaguer van seduir als seus contemporanis i els excursionistes de totes les èpoques li han seguit les passes; però va arribar a assolir el cim de l’Aneto?

Vídeo Maleïda 1882

 

 

 

 

Bernat Gasull i Roig (Barcelona, 1971). Biòleg de formació i afeccionat al muntanyisme, a la natura i als viatges, ha publicat Les ascensions de Verdaguer al Pirineu (Cossetània, 2008). A més ha fet diversos articles en revistes, sobretot de muntanya, i conferències i xerrades divulgatives sobre la relació de Verdaguer amb l’alta muntanya pirinenca. El vessant excursionista de Verdaguer és també un dels protagonistes de la seva obra de ficció Viatge a l’illa dels pingüins (Voliana, 2013).

No sé pas si d’Ainet a Araós Verdaguer va anar pel camí del solell, ara força aterrat per la carretera, o per l’obaga, que és el camí que prenc jo, sortosament recuperat i senyalitzat. Després d’un bon àpat al Refugi de l’Esquirol d’Ainet, on hi havia l’antiga escola, reprenc la caminada. És en aquest precís moment que puc entendre una de les possibles raons per les quals el nostre protagonista havia fet tot un dia de descans a Norís. Tinc els peus plens de butllofes del tresc del dia abans. L’aire frescal del matí i el callís són encantadors, però veig la padrina a cada passa. Així i tot, això no em priva de gaudir de verdosos prats i dels arbres que descriu el poeta.”

Col·lecció: Univers ||  296 pàgines  ||  PVP 18 €