Max Cahner: artífex de la recuperació cultural i creador d’estructures d’estat

La Revista de Catalunya dedica un número extraordinari a la figura de Max Cahner.

«…algú ha fet més que Max Cahner per a la supervivència de la cultura catalana? Jo no sé veure ningú que ni tan sols l’hagi igualat.»  Heribert Barrera, 2007

Dos anys després del trapàs de Max Cahner, Revista de Catalunya dedica un monografic especial a la seva figura, amb col·laboracions, entre d’altres d’Eliseu Climent, Miquel Sellarès, Vicenç Villatoro, Antoni Pladevall, Jordi Manent, Joan Tres, Francesc Fontbona, Jordi Pujol, Isidor Marí i Jordi Maluquer.

“Hi ha persones que amb el seu treball, la seva tenacitat i el seu compromís per una llengua i una cultura arriben a canviar la història de la nació en la què viuen. Max Cahner és un d’ells. Sense els seus treballs, la seva obra de govern i, general, tota la feina feta, no s’entén la Catalunya contemporània”. Quim Torra

Si exceptuem els anys en què va ocupar el càrrec de Conseller de Cultura (1980-1984), sempre va actuar a l’ombra; malgrat les grans empreses culturals que va liderar, mai no va ocupar les primeres pàgines dels diaris o el primer pla de l’actualitat; però això no justifica de cap manera el poc reconeixement social i institucional que ha tingut la seva figura. Jordi Manent, en un article dur i valent,  es lamenta que «els diversos governs de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions han fallat amb els reconeixements a Max Cahner».

La Revista de Catalunya no pot reparar aquest tort, però sí que, a través de les  persones que van treballar amb ell, que van compartir esforços, il·lusions, i també desenganys, pot  intentar que se’n parli, que no es postergui la seva figura i que constitueixi un referent per tenir present en uns moments tan transcendentals per al nostre país.

“Max Cahner ha estat una figura cabdal en la recuperació cultural i nacional durant i després de la dictadura franquista, amb els seus encerts i els seus errors. Max Cahner mereix ocupar un lloc d’honor en la nostra història; un lloc que sovint li ha estat negat o no se li ha reconegut. Amb aquest monogràfic hem volgut acostar-nos a aquest personatge tan plural i extraordinari.”  Joan Tres

Descarregar índex del monogràfic aquí

Descarregar presentació del monogràfic aquí

Descarregar dossier de premsa