Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, Mónica Batet

Mònica Batet ens torna a sorprendre amb Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, una obra ambientada en la solitud i el fred de les regions àrtiques

Després de la gran acollida de No et miris el riu, Batet ens trasllada ara a un país immers en la blancor del paisatge nevat.

Una noia jove és deixada a casa de l’avi patern perquè els seus pares han de fugir per raons polítiques d’un país àrtic que pateix un fenomen climatològic anomenat la Gran Nevada. El destí dels pares fugitius és París.

Amb el temps, la noia anirà entenent aquella fugida precipitada i la vinculació del seu pare amb «No Pensem Com Vosaltres», un moviment polític i literari que alimenta la resistència al règim dictatorial i el pensament de les generacions noves.

Aquella noia jove, delerosa de viatjar a París per reunir-se amb els seus pares, descobrirà tot un seguit d’atrocitats en el seu país àrtic i tindrà un únic consol per a la seva ànima: la gesta memorable dels exploradors Roald Amundsen i Robert Falcon Scott, la valentia dels quals serà el seu refugi durant la Gran Nevada de l’opressió.

A partir d’una situació social critica i d’uns escenaris pertorbadors, la protagonista de l’obra de Mònica Batet emprèn un llarg camí cap a la llum blanca, cap aquell paisatge amic i acollidor que dominaven els seus ídols de joventut, els intrèpids exploradors polars, el noruec Amundsen i l’anglès Scott, que sempre l’acompanyaran i la protegiran.

Si amb No et miris el Riu l’autora de l’Alt Camp ens submergia en les aigües d’un riu de misteris irresolts, ara, a Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, serà la immensitat del paisatge àrtic el que ens embolcallarà i protagonitzarà una història de superació i de lluita contra el fred més insuportable, el de l’opressió.

Descarregar fragment del llibre

Mònica Batet i Boada (El Pont d’Armentera, 1976) és escriptora i filòloga, i actualment treballa com a professora de català. El 2005 va guanyar el premi de novel·la curta Just Manuel Casero, que va publicar Empúries el 2006 amb el títol L’habitació grisa. El 2010 s’acosta a l’assaig amb El lector ideal (Petròpolis), un seguit d’articles seus sobre literatura. Ha publicat també textos en tres llibres col·lectius com Veus de la nova narrativa catalana (Empúries, 2010), Paraules de gent (Moll, 2012) i Elles també maten (Llibres del Delicte, 2013).

Mònica Batet, que ha col·laborat també en programes culturals i en diverses revistes com Paper de Vidre i BValls de Lletres, va publicar a Meteora l’octubre de 2012 la novel·la No et miris el Riu, finalista del Premi Crexells de l’any següent.

Editorial Meteora
Novel·la | ISBN 978-84-943629-8-9 | 184 pàg | 15,3 x 22cm | Rústica | 18.00€