Dues trajectòries de premi

Escriure un petit text sobre dos grans periodistes culturals com són Rosa M. Piñol i Lluís Bonada és com a mínim un gran atreviment, però quan es concedeix un premi a persones que s’ho mereixen tant s’ha de dir ben fort.

Ahir, dins dels actes de la Setmana del Llibre en Català, es va lliurar per primera vegada el Premi Trajectòria a dos periodistes. L’havien rebut anteriorment escriptors, editors i llibreters, però mai periodistes culturals i ha estat una molt bona elecció.

Així doncs, a l’interior del Col•legi d’Arquitectes, perquè la pluja no ens fes una mala passada, ens vam reunir una molt bona mostra del teixit editorial i periodístic d’aquest país per a homenatjar a dues persones que han fet tant pel llibre en català, fins i tot quan ho havien de fer en castellà.

Amb Toni Puntí com a mestre de cerimònies, vam poder gaudir d’una conversa agradable amb la Piñol i en Bonada, recordant la seva dilatada trajectòria i escoltant alguns dels seus articles en la veu de Fèlix Pons i Àngels Bassas. Entre anècdotes, riures, confessions (Puntí, t’he de confessar que a mi en Bonada també em feia respecte quan era una jove becària) i bona música, els que sempre estaven a l’altra banda van esdevenir protagonistes.

Per finalitzar l’acte, van pujar a l’escenari dos joves bloguers culturals, l’Eugènia i en Bernat (La Biblioteca de Hedwig i Perduts entre llibres) i les noves generacions van demanar consell a aquells que saben bé què és la professió. En Lluís Bonada els va donar un gran consell que una vegada havia escoltat: “Si no és una vocació neuròtica, no us hi dediqueu”. Quanta raó en tan poques paraules! Un consell que no només serveix pels nous periodistes, sinó per a tots els joves que volen endinsar-se en el món cultural.

La vetllada va acabar i poc a poc la sala es va anar buidant. En Lluís Bonada i la Rosa M. Piñol van ser protagonistes per una estona però mai els podrem agrair suficientment tot el que han fet pels llibres, que hagin cregut en nosaltres, que ens hagin ajudat tantes vegades, que sempre hagin estat a l’altre costat del telèfon quan teníem una novetat que oferir, que ens hagin aguantat i que hagin estat els nostres còmplices.

Només queda dir: gràcies, moltes gràcies, i no us jubileu del tot.

 

Sandra Márquez  ||  Editora
@smarquol