La fi dels secrets, de Miquel Esteve

Canvistes, usurers, botxins i ciutadans honrats a la Barcelona baix-medieval.

Després de l’èxit del llibre “El joc de Sade“, Miquel Esteve fa un salt de gènere i entra de ple en la novel•la d’intriga històrica, transportant-nos als temps de la Taula de Canvi de Barcelona, una institució financera que va ser precedent del banc públic.

Una HISTÒRIA del PASSAT que es PROJECTA en el  PRESENT

LA FI dels SECRETS se centra en el cas real dels Gualbes, una important i acabalada família de l’època vinculada al poder polític i econòmic de la ciutat. Ferré de Gualbes i el seu primer Bernat exerceixen un paper «sospitós» en la successió de Martín l’Humà i el Compromís de Casp en benefici dels seus interessos, però també desfilen canvistes, usurers, botxins, ciutadans honrats, belles mongetes, esclaves àrabs o bruixes en una trama esclatant i rigorosament històrica.

“En Francesc es va creuar amb la mirada afilada i condescendent alhora del Rabí entre la multitud. En Jonah era alt, magre de carns i lluïa un nas aguilenc, com la majoria dels usurers del Call, com la majoria dels jueus, però en el seu cas particular acabava amb la punta lleugerament arrodonida que li conferia un aire tal vegada més afable.

L’estrebada de cabells per fer-li anar el coll enrere no li va manllevar el record de la profecia d’en Jonah, en aquell mateix indret del Portal de Portaferrissa, el matí de feia un any i escaig, quan el Rabí hi havia acudit per sufragar-li amb un préstec in extremis les darreres obligacions incomplertes: «No acabaràs bé, Francesc, ho he vist en els meus somnis. T’he vist el cap separat del tronc i a continuació el vas número deu del Sephirot, Maljut. Ja sé que tu no saps què significa això, però Maljut correspon a l’estat espiritual de shiflut, és a dir, la humilitat. Et castigaran per restablir-te la humilitat.» Aleshores, el canvista estava tan angoixat per la seva situació que va fer cas omís del somni del Rabí, i perquè en Francesc desconeixia del cert que els somnis del Rabí eren missatges de la divinitat. I justament el dia del càstig era el dia deu, el número de Maljut, el desè vas del Sephirot, el dia d’escarni del canvista pels seus incompliments. Un dia 10 de novembre de 1360…”

La taula de canvi de Barcelona, creada el 1401, per controlar la despesa de la ciutat i els comptes del clavari, és el primer gran banc públic d’Europa. S’encarregava de donar crèdit al monarca i  al Consell de la ciutat, i acceptava dipòsits de particulars amb millors garanties que la resta de taules de canvi jugant un paper important en la vida pública catalana de tot el segle XV.

La despesa incontrolada de les autoritats públiques i la despesa militar van dur a la fallida de les comptes de clavaria de la ciutat.

“Senyor, sóc Ferrer de Gualbes i estic aquí al vostre costat com a conseller enviat per les Corts i amic vostre. Confio que superareu aquesta malaltia imprevista, però és el meu deure, i les Corts així m’ho demanen, que escoltem, pel que pugui passar a Sa Excel•lència, la vostra voluntat pel que fa a la successió al tron. Aquí amb nosaltres també hi ha el vostre protonotari, el senyor Ramon Sescomes, que ens escolta. Senyor, oïu-me bé, perquè volem saber la vostra voluntat: «Us plau que la successió dels vostres regnes i terres, a la vostra mort, pervingui a aquell que, per justícia, hagi de pervenir, i que en sigui feta carta pública?”

Miquel Esteve (Móra la Nova, 1969), llicenciat en Ciències Econòmiques en l’especialitat de Matemàtica Financera i Actuarial, postgraduat en Comerç Internacional per la Universitat de Barcelona, graduat en Adreça Financera per EADA, actualment compagina la seva labor d’escriptor amb l’elaboració i comercialització d’oli d’oliva verge extra i la producció de fruita dolça. És autor de Heydrich i els agents del saló Kitty, XXV Premi Narrativa Ribera d’Ebre, El Baphomet i la taula esmaragda, XX Premi Literari Vila D’Ascó, Llinatge i El joc de Sade (Edicions B, 2013)

A la venta el 26 de març.

També en castellà