“La finestra discreta” Antoni Puigverd

“Hi ha molts textos originals, en aquest llibre, però també n’hi ha que provenen dels meus articles. Purgats, això sí, de la seva contingència periodística. Retallats, reescrits, fi ltrats de qualsevol al·lusió als calendaris originals. Reelaborats pensant en la coherència, per bé que fragmentària, del conjunt. Fusionant articles vells, notes de dietaris, fragments de llibres inacabats i retalls de quaderns abandonats he intentat elaborar un cercle anual que condensa tota una època. L’època que m’ha tocat de viure, de la qual em sento, alhora, exponent i fractura. El cercle anual que resulta de la reescriptura i depuració dels textos és gairebé abstracte, tot i els implícits encreuaments d’anys diversos. És un cercle que vol retratar el pas de les estacions, rescatar records, lectures o viatges i deixar constància de la meva vacil·lant experiència vital, de la meva perplexa visió de les coses.”

Les notícies es vessen sense parar sobre els nostres caps, el present es desborda cada dia, sempre nou, infinitament canviant. No obstant això, res fonamental canvia en les nostres vides regides pel rellotge biològic que compartim tots els éssers vius, continuem obligats a decidir com enfoquem la nostra existència, a què donem prioritat, com gestionem la part fosca, com ens relacionem amb els nostres semblants.

Antoni Puigverd ha volgut aquí fugir del soroll del periodisme per apropar-se a aquesta altra realitat essencial. Ha reunit les seves reflexions més personals en un any abstracte, que es desgrana en mesos i estacions segons el rellotge de l’eterna tornada de la naturalesa, que, a diferència del nostre, mor i reneix una vegada i una altra en el solstici d’hivern. El resultat és un patchwork “de textos d’origen diferent, destil·lats de la seva contingència concreta i data exacta. Un tresor literari que es reconeix en la tradició de grans dietaris com El quadern gris de Josep Pla.

El color dominant en aquest patchwork“de lectura deliciosa, és la reflexió sobre la ràpida espiral de canvis que en poques dècades s’ha produït en la societat i les mentalitats. Una reflexió que s’enfronta al mainstream del nostre temps, dominat per un present que s’ha engreixat com un monstre i presidit pel principi del plaer immediat, principi que ningú qüestiona.

“La discreció és un temps d’espera: atura el desig d’afirmar-se sorollosament. Frena o modula la tendència a l’impacte o a la extravagància a què tothom sembla tendir, ara, per tal de ser reconegut [...] La discreció era una virtut antiga, però en el món del soroll, la hiperconnexió i el Niàgara informatiu, no és sinó una aspirina.”

 

Antoni Puigverd (La Bisbal d’Empordà, 1954) és poeta, narrador i articulista. En poesia, ha guanyat els principals premis de la literatura catalana, com el Miquel de Palol, el Carles Riba i el Crítica de Poesia Catalana de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris. Com a narrador ha destacat amb novel·les com Paper de vidre (1993) i La gàbia d’or (1999) i el llibre de contes La pràctica dels vius (1990). La seva faceta de prosista literari cristal·litza a Empordà, llibre de Meravelles (1996), amb fotografies de Xavier Miserachs i a Girona (2009), amb fotos de Jordi Puig. La seva labor d’articulista s’ha desenvolupat en paral·lel a la literària durant trenta anys, desplegant-se en nombroses revistes (Presència, Jano…) i diaris (Diari de Barcelona, El Punt, El País…). A més d’assistir a tertúlies de ràdio i televisió, des de 2005 col·labora regularment amb La Vanguardia, on aporta una visió moderada, dialogant i antimaximalista de l’actualitat.

Aquest llibre, tal com els seus articles de La Vanguardia des de 2011, es publica al mateix temps en català i castellà, elaborades ambdues versions per l’autor.

Descarregar pròleg en català

Descargar prólogo en castellano


Edita: Libros de Vanguardia
Edició en català i castellà
PVP: 24 €