L’hora de les editorials petites (Sam Abrams)

Les petites editorials s’han posat les piles i s’han tornat molt més competitives Adesiara Editorial, Editorial Afers, Edicions Andana, Editorial Andorra, Angle Editorial, Arola  Editors, Brau Edicions, Labreu, Cafè Central, Edicions Can Sifre, Edicions La Campana, Club Editor, Cossetània Edicions, Curbet Edicions, Edicions de la Ela Geminada, Emboscall, Ensiola Editorial, Edicions de la Guerra, El Gall Editor, Galerada, Límits, Llibres de l’Índex, Lleonard Muntaner, La Mansarda, Marbot Edicions, Editorial Mediterrània Eivissa, Editorial Meteora, Editorial Moll, Pagès Editors, Edicions 1984, Pendragon, Perifèric Edicions, Perifèrics, Punctum, Edicions Saragossa, Llibres del Segle, Edicions Sidillà, El Tall, Témenos Edicions, Editorial Trabucaire, Edicions Vitel·la… i segur que me’n deixo moltes.

Una plèiade de petites i mitjanes editorials que, sumades, comencen a ocupar un lloc que es pot qualificar de central en el mercat del llibre en català. Com ha canviat el panorama en relativament poc temps!

No fa massa anys que els autors volien publicar amb les grans editorials. Somiaven amb les fortes, les que treballaven bé, les que distribuïen bé, les que promocionaven bé, les que vetllaven pels interessos de l’autor. L’hora de les editorials petites

És més, el fet de publicar amb un editor petit era rebut de dues maneres ben oposades. Es considerava una mena d’atzagaiada o opció molt personal, volgudament minoritària o marginal. O es considerava directament un fracàs per l’autor o l’autora, ja que s’interpretava com una indicació que la seva obra era inferior o menor.

També és veritat que durant molt de temps les publicacions dels petits editors eren poc treballades i atractives en l’àmbit del disseny i la producció. Per la seva banda, els lectors més aviat desconfiaven i no s’arriscaven gaire a l’hora de comprar un llibre d’un segell desconegut. En molts casos els petits editors eren massa locals.

Ara tot ha fet un tomb. Les grans editorials no són la panacea que eren. No ofereixen les garanties literàries i econòmiques d’abans. S’han posat massa al servei de la ¿lectura de consum”, és a dir, dels invents que creen els editors per mirar d’encertar el gust del gran públic, proveint el mercat dels títols que ¿la gent vol llegir”, una afirmació perillosa que té més de fantasia que realitat.

En canvi, les petites editorials s’han posat les piles i s’han tornat molt més competitives. Estan més a prop dels lectors i estan disposats a escoltar-los. Estan més connectats a la realitat que els envolta i no es tanquen en banda en actituds distants i sobergs. Aposten fort a favor de la qualitat. Cuiden els autors i les seves carreres en lloc de munyir-los. Estan al cas de la distribució dels seus llibres. Estan al peu del canó quan es tracta de buscar el ressò mediàtic per als seus llibres. Cada dia perfeccionen més els dissenys i la qualitat formal i textual del llibre. Són creatius i utilitzen tots els mitjans que tenen a l’abast a l’hora d’editar i promocionar. Tenen una idea molt precisa de la responsabilitat cultural i empresarial de l’editor. Estan construint catàlegs de credibilitat i pes. No fan escarafalls davant de la recuperació de grans obres i grans autors relegats a l’oblit. No els fa gens de por la dedicació i el treball.

La crisi està destruint moltes coses i al darrere està deixant una estela de grans transformacions. No tot és nociu. Per qui tingui ulls i vulgui veure, el món editorial està vivint grans canvis. Les grans editorials hauran de moure peça. És l’hora de les editorials petites.

Sam Abrams 14 setembre 2012

Article publicat a: suplement Cultura El Punt Avui