Quan les coses petites ens fan grans

Dilluns 30 de juny. He quedat a les 19.30 a la plaça Jordi de Sant Jordi de Girona amb en Bernat Puigtobella i la Neus Chordà, dos vells amics de l’època d’Empúries. He de tornar a en Bernat unes fotos antigues de Terrassa que han aparegut per casa després d’haver desmantellat un pis compartit a Barcelona, el pis que va fer de central d’operacions de Núvol abans d’anar a la seu de l’Avenç, un pis a Roger de Flor que nosaltres també vam mantenir fins que la feina ja es va poder fer tota des de Girona. El pretext són les fotos, però també veure’ns ni que sigui un moment, que des que visc a Girona no ho fem gaire. I a més, Chordà Comunicació m’ha fet un encàrrec, no podia ser d’una altra manera venint de la Neus: «Serem a Girona perquè al Bernat li han donat el premi del III Memorial Pere Rodeja del Gremi de Llibreters… ens faràs una crònica?».

Estic convençuda que les coses petites ens fan grans. Si no hagués trobat les fotos de Terrassa, no hauria enviat un whatsapp a en Bernat, no hauria quedat amb ell i la Neus a Girona, no hauria assistit a l’acte de lliurament dels premis III Memorial Pere Rodeja i ara no estaria escrivint això. A la sala de la Fundació Universitat de Girona on s’han de lliurar els guardons, majoritàriament hi veig llibreters, periodistes i caps de premsa, algunes cares conegudes del món cultural gironí, i amics i família del mestre llibreter Pere Rodeja i Ponsatí (1931-2009), propietari de la Llibreria Geli de Girona, en memòria del qual s’atorguen aquests premis. Amb la seva vivor habitual, des de la tribuna obre l’acte la Carme Ferrer, de la llibreria Empúries, presidenta del Gremi de Llibreters de la Demarcació de Girona, demarcació de la qual, més tard, Antoni Daura, a la taula com a president del Gremi de Llibreters de Catalunya, dirà que empeny amb força. Segur que és la força de les coses petites…

De cua d’ull veig que s’asseu entre el públic, apressada, la meva llibretera, la Joana Teixidor de la Carlemany, la que ens proveeix de llibres a l’EOI Girona. Quim Nadal fa estona que és a la tribuna, ha estat el primer a posicionar-s’hi, mentre la resta encara esperàvem a fora que la Fe Fernández, l’altra premiada de la tarda, aparqués i en Bernat arribés de l’estació. Tots anem amb presses, però Quim Nadal es mou pel món amb una fermesa lenta pròpia de la pedra gironina, la mateixa que retrata el seu germà a Quan érem feliços i que també traspua especialment en els seus dietaris. Nadal comença el seu parlament evocant Henry Miller i George Steiner, i ens acaba demostrant que el mapa d’Europa es pot dibuixar recorrent-ne els cafès i també les llibreries, llibreries com ara la Geli. Em reconec en la idea que les biblioteques personals expliquen les nostres biografies, i quan Nadal exalta la grandesa de certs llibres petits, el cap se me’n va a 84 Charing Cross Road, a l’època frenètica d’Empúries i al pis de Roger de Flor des d’on en Bernat devia gestar Núvol…             

Guillem Terribas, de la Llibreria 22, llegeix l’acta en nom del jurat, format pel llibreter Lluís Morral de la Llibreria Laie, els editors Berta Bruna (Columna Edicions) i Oriol Ponsatí-Murlà (Edicions de la Ela Geminada), el periodista Jordi Nopca, la bibliotecària Marta Morera, el secretari tècnic del Gremi de Llibreters Marià Marín i ell mateix. Recullen el premi els dos guardonats: la llibretera Fe Fernàndez, de L’Espolsada llibres, de Les Franqueses del Vallès, per la seva capacitat de «convertir la llibreria en un lloc d’activitat, posar en connexió el lector amb l’autor i l’obra, i triar llibres per criteris de qualitat al marge de tendències», i Bernat Puigtobella, escriptor, periodista i editor de Núvol, «pel gran creixement d’aquest diari digital en tan sols dos anys de vida que l’han convertit en referent del sector cultural; [per] la seva tasca de crear debat i anar més enllà de la notícia; i [per] l’aposta per un canal de comunicació com el digital».  

La Fe Fernández confessa que vol aprofitar el seu discurs d’agraïment per defensar un ofici al qual veu sentit, per exemple, quan una lectora li escriu donant gràcies que fa set anys es quedés a l’atur i muntés L’Espolsada: una llibreria pot ser allò que es diu ara una estructura d’estat, per la simple raó que representa un espai de llibertat. I citant La llibreria ambulant de Christopher Morley, ens pica l’ullet i acaba dient que, en vendre una cosa tan petita com un llibre, el llibreter potser també està venent una vida nova i atorgant la salvació perpètua a un esperit atrofiat. Ai, les coses petites… Ens ha fet emocionar, però ara és el torn d’en Bernat. En Bernat comença el seu agraïment amb aquell posat dolç i càndid on alguns veuen un deix del Harry Potter que ell mateix va editar en català a Empúries. Però no ens enganyem, això només pot ser el preàmbul. De seguida apareix el Puigtobella incisiu que avisa els llibreters dels perills de convertir-se en un senyor Grau l’amo de la llibreria Grau de Terrassa, que no sabia què eren les devolucions, fins al punt que el fill va voler guardar la moto al seu magatzem uns dies i aquesta va quedar aparedada per columnes de llibres i no la van trobar mai més. El crescendo ens porta fins al Puigtobella visionari, el mateix que fa uns anys explicava el projecte Núvol sense saber que aquesta petita aventura digital s’acabaria fent molt gran. Però el bocí més provocador del seu discurs arriba vaticinant la importància que en un futur tindran les llibreries quan s’inverteixi l’ordre i tot es publiqui en suport digital. Aleshores, acaba Puigtobella amb un to cada vegada més assertiu, els llibreters seran els escollits per destriar el gra de la palla i per vendre, en paper, només el que realment sigui interessant. Això que diu en Bernat també s’ho deu estar plantejant el «sistema circulatori del món del llibre» de Londres, París, Berlín, Nova York…? En Bernat ha parlat després d’haver deixat entre l’audiència el quadre d’Isaac d’Aiguaviva amb què l’han obsequiat pel premi. La Neus i jo comentem que entre el quadre i les fotos tornarà carregat a Barcelona.         

Tanquen l’acte del lliurament de premis Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, i l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, amb un «llarga vida a la memòria de Pere Rodeja!». Me’n torno a casa amb la sensació que en aquest país tenim molta corda i que, si bé a vegades des de la meva feina actual de professora de català tinc la percepció que la burocratització de la normalització ha acabat fent la nostra llengua i la nostra cultura oficialment una mica antipàtiques, no hem de defallir. Tenim la força i la creativitat col·lectives per buscar noves maneres, no hem de tenir por i no ens hem de tancar mai a explorar i renovar. I és que quan ho fem, funciona, com funcionen la llibreria L’Espolsada i la revista digital Núvol. Per això els premien. Petits, sí, com el nostre país, com la nostra llengua, però en aquest món d’avui, i cada vegada més, les coses petites són les que, si ens hi posem, ens acaben fent grans.

 

Puri Gómez Casademont 

Professora de català per a estrangers a l’EOI Girona i cofundadora de Helen Doron English Girona

Facebook: https://www.facebook.com/puri.gomezcasademont?fref=ts

Twitter:@PuriGmzCasadmnt