La convivència

Moltes històries d’amor moren quan arriba la convivència sota un mateix sostre: els mitjons bruts són mals amics del romanticisme. De vegades, la convivència entre objectes, estris, ginys o dispositius sembla més plaent que entre persones. Fins i tot a l’hora de pronosticar i augurar compatibilitats, hi ha qui és més optimista amb la coexistència de dues tecnologies diferents que amb la cohabitació de dues persones que decideixen anar a viure juntes.

Tot això ve a tomb de la complementarietat entre el llibre de paper i l’electrònic. Jo, que sóc indecís de mena, fins i tot vaig estudiar un curs de literatura digital abans de comprar-me un lector electrònic. I llavors la tesi que més es repetia era que el llibre objecte seria perfectament compatible amb l’adveniment dels ebooks. I en el meu cas el paper i la pantalla de tinta electrònica, en efecte, conviuen amablement.

Quan necessito llibres de consulta per temes professionals o bé m’assabento del llançament de noves obres d’assaig que m’interessen, recorro a les botigues de venda d’ebooks i me’ls compro. En canvi, quan vaig al darrere d’un volum d’un autor literari que vull degustar amb tots els sentits, corro cap a la llibreria i m’apodero del llibre editat en paper. D’aquesta manera, per exemple, els últims llibres sobre creativitat de Trias de Bes o Marina els tinc al lector electrònic, però l’última obra de Gay Talese editada per Alfaguara (un voluminós llibre de paper que si en cau al dit del peu te’l trenca) el tinc a la prestatgeria, al costat d’obres d’altres mestres del periodisme com Kapuscinski, Mitchell, Carlin, Pla o Xammar (totes aquestes també en paper, bellament enquadernades). Així doncs, la convivència a casa meva entre l’analògic i el digital no tan sols és pacífica sinó que fins i tot és beneficiosa, complementària.

Un company de fatigues em confessa, en canvi, que la lectura en el seu Ipad s’està menjant la major part del seu temps dedicat a llegir. S’està convertint en un lector digital voraç i, només quan una obra el colpeix de debò, va cap a la llibreria a comprar el volum de paper.

El meu col·lega tindrà, a la llarga, menys problemes d’espai a casa que jo. El problema més gran dels llibres objecte sorgeix o bé quan et trasllades de pis o bé quan has de fer una visita a Ikea per comprar uns nous prestatges que ja no saps a quina habitació entaforar. De totes maneres, malgrat els problemes d’espai, es dóna l’efecte paradoxal que, quan observes en el teu lector la biblioteca electrònica amb els fitxers dels llibres que t’has comprat, trobes a faltar la possibilitat de tocar-los, olorar-los i guardar-los com un més dels teus petits trofeus, de les teves petites joies de la corona literàries de la biblioteca física, corpòria.

La meva experiència particular no té cap valor mostral, per això recorro a les dades de l’Estudi d’hàbits i compra de llibres a Catalunya de l’any 2013, encarregat pel Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en llengua Catalana. En un context en què augmenta el nombre de lectors però baixa l’hàbit de compra de llibres, la població lectora en suport digital augmenta més de 17 punts, fins a gairebé el 65% del total. D’entre la població lectora total, un 20% declara tenir un lector de llibres electrònics. I el nombre de lectors d’ebooks s’ha triplicat fins a arribar a gairebé un 20% del total de lectors. Una altra cosa és que els comprin, ja que un 77% dels que practiquen la lectura en digital ho fan sempre de forma gratuïta, un 9’7% paguen sempre i un 13’3% de vegades llegeixen pagant i de vegades de franc. Això sí, hi ha una dada significativa, excepte un grup d’homes molt reduït (menors de 55 anys i amb estudis) la major part de lectors digitals també llegeixen en paper.

Sembla doncs, que les dades abonen el vaticini que la literatura digital i de paper podran conviure com la televisió i la ràdio, cadascuna amb les seves característiques, virtuts i defectes. Però en el mar d’internet també hi ha bucaners que pirategen tot el que poden enarborant la bandera de la gratuïtat cadavèrica. Jo m’he quedat bocabadat de fins a en quins entorns professionals s’han colat una bona colla de pirates amb la justificació dels preus abusius dels llibres electrònics o el monopoli de la distribució en formats digitals. En últim terme, els pirates amenacen la subsistència dels creadors. Alguna cosa s’hi haurà de fer.

Malgrat els que paguem ens sentim ben estúpids en aquests temps del “tot s’hi val”, jo continuaré comprant llibres electrònics i de paper, depenent de si busco més plaer o més funcionalitat. I desitjaré no haver de fer un nou trasllat amb molt de temps (per no haver de moure més caixes de llibres)… però això dependrà de la convivència amb la persona amb qui cohabito.

 

Jordi Sanromà Nart, Guionista de programes TV

Facebook: www.facebook.com/jordi.sanromanart?fref=ts

Twitter: @JordiSanromNart