Els llibreters recomanen. Avui: Paula Jarrin de la Llibreria Al·lots

La Paula Jarrin de Llibreria Al·lots (Consell de Cent, 266, Barcelona) ens recomana:

Aquest barret no és meu de Jon Klassen, publicat per Milrazones

“Aquest barret no és meu. L”acabo de robar”. Així comença un dels millor àlbums que ens ha passat per les mans l’últim any.

Tres personatges: un lladre, un xivato i un robat. I un barret. I una acció: un robatori. NO cal res més per explicar una gran història. Klassen ho sap, i ho sap fer.

Sembla senzill escriure i il·lustrar per nens, però no ho és. Has de seduir al públic més crític i sincer i també has d’enganxar a l’adult. I Klassen ho sap fer.

L’equilibri entre text i il·lustració és delicat. Ni massa ni tan poc. Ha de ser coherent, ha de donar una veu. En aquest cas, la veu narrativa correspon al lladre, al peix petit. Què ens explica la seva aventura, ha robat un barret a un peix enorme, i ha fugit cap a les plantes. Tot i que el cranc l’ha vist, de ben segur que mai no ho dirà a ningú. Ho ha aconseguit: ha arribat a les plantes sa i estalvi -i amb el barret robat posat-. L’equilibri del dibuix i el text està molt ben trobat. No falta ni sobre res. Klassen ho sap fer.

Les últimes sis pàgines, tres il·lustracions a sang, són senzillament genials. El text no cal. El desenllaç de l’acció sorprenent. El final, genial. Un bon final, un d’aquells que recordaràs per sempre, és el que ens trobem. Klassen ho sap fer.

Quedar-te bocabadat davant d’un dibuix, voler fer una aplaudiment i un peton a l’autor en acabar el llibre és un fet que poques vegades passa. I a casa, els al·lots cridant que si ha passat això o allò altre, amb una lluita de quin és el final, no passa sempre. I en Klassen ho sap fer.

Retrobar les veus dels autors que van cimentar la Literatura infantil i juvenil, Ungerer, Sendak, Falconer, Eric Carle, Crockett Johnson, Eric Battut en un àlbum il·lustrat no té preu, i senyores i senyors, Klassen ho sap fer.

Per tot això, aquest meravellós llibre ha rebut el premi llibreter. I recollim aquí les paraules del jurat -paraules que van sortir de la ploma del meu admirat Ricardo Redón de Abracadabra llibres-: “Per què li donem el Premi Llibreter d’àlbum il·lustrat a Jon Klassen i  Aquest barret no és meu? Per ser genialment impertinent, entre altres raons. “molestar  amb la paraula” és la definició de impertinència, i res més impertinent que començar un àlbum infantil dient:  “Aquest barret no és meu. L’acabo de robar”.  També destaca per la seva sorprenent i senzilla tècnica d’il·lustració plena de microdetalls  i el seu mestratge per narrar una història, però sobre tot, per fer-nos recordar a impertinents imprescindibles de la LIJ com en Tomi Ungerer o Maurice Sendak. Llarga vida a Klassen!”

Ara em permetreu un moment molt personal. Fa uns quants mesos, devia ser el gener, una de les meves mestres i amigues en el món llibreter, la sàvia Irene de la llibreria de l’Altell em va convidar a formar part del jurat d’aquest premi. L’alegria es va anar multiplicant al saber que estaria acompanyada de Ricardo de Abracadabra, de la Meritxell de la Central i d’Oblit de Casa Anita. Companys, guardo aquell dia en el meu cor.

I la cirera ha estat compartir amb Jesús, l’editor de Milrazones tot el dia del premi llibreter. Tot un senyor, amable, càlid, encantador. Un lluitador incansable, un editor dels que en queden pocs. Gràcies Jesús, de tot cor.

Paula Jarrin, Llibreria Al·lots