Joan Brossa. Poemes visuals

El llibre, Brossa. Poemes visuals, és una gran novetat en les edicions brossianes. Per primera vegada es presenta gairebé la totalitat dels poemes visuals de Joan Brossa que van ser editats en serigrafia o litografia.

 Al final de l’any 1997 es publicava el catàleg Poesia visual Joan Brossa a l’IVAM, en el qual s’aplegava un total de cent catorze poemes visuals editats, quaranta-sis llibres d’artista i el mateix nombre de llibres d’obra literària. La cura en la catalogació i l’elevat nombre de peces introduïdes el convertiren en el llibre de referència de la poesia visual editada de Joan Brossa. No obstant això, l’actual edició supera aquell catàleg no solament per les característiques i el nombre de peces introduïdes, que és superior, sinó també per la presentació dels poemes, ordenats cronològicament i per carpetes. D’aquesta manera, el lector podrà seguir millor la història de les edicions serigràfiques brossianes i, alhora, valorar les eleccions contrastades que el poeta feia per a aquelles carpetes.

D’altra banda, el volum té el valor afegit dels poemes visuals que Brossa realitzà de manera expressa per a algunes de les seves col·laboracions amb diversos artistes, com ara Joan Miró, Moisès Villèlia, Fusako Yasuda, Lluís Pessa, Evaristo Benítez o Josep M. Servent.

En Brossa trobem molts registres o gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren “cares d’una mateixa piràmide”. Al final d’un poema el poeta barceloní confessava: “De l’Ésser Únic que sóc emana la multiplicitat”. 

Un cop acabat el recorregut per “les cares de la piràmide” l’obra de Joan Brossa, ens adonem de la coherència del seu univers, una creació que, sota diferents prismes, obria portes a la realitat.

Quan es lliga la visualitat amb la teatralitat i la poesia és quan el personatge se’ns torna més lúcid i l’obra se’ns fa transparent. El seu compromís i la forma sintètica de transmetre les seves idees ens el fan avui dia més actual que mai.

Brossa no invoca només el que la cosa és, sinó el que la cosa significa. Las manipulacions, combinacions i transformacions a què sotmet els objectes constitueixen un exercici de poiésis, és a dir, de construcció, de fabricació, equivalent a la composició d’un enunciat, que es fonamenta tant en l’immens univers de les analogies com en la circulació i l’intercanvi de sentits que es deriva d’aquest sistema analògic.” Antonio Monegal

Descarregar dossier “Joan Brossa. Poemes Visuals”