9N 2014, l’esperat nou llibre de Jaume Barberà

Després de l’èxit rotund i espectacular de “S’ha acabat el bròquil”, arriba el nou i esperat llibre de Jaume Barberà.

Una veu constructiva, rigorosa, com­bativa –i no exempta d’ironia–, que, a través de l’anàlisi i l’exemple, crida a la implicació, en una època en la qual no ens podem mantenir al marge, en la qual hem de decidir.

Un ideari contundent que participa d’una mateixa lluita, que ens convida a l’acció i ens recorda que encara tot està per fer.

9/11/2014, la data. La data que il·lusiona la majoria. La data que preocupa els defensors, moderats o no, de l’statu quo i de l’establish­ment. La data. La resposta al destí de Cata­lunya. Una cita amb les urnes que l’autor vol que sigui alliberadora, tant socialment com nacionalment.

En aquesta conversa amb Josep Maria Fo­nalleras, Jaume Barberà descriu el malestar i l’ofec d’un poble, i torna a denunciar amb dades i precisió la connivència dels mandata­ris amb els interessos dels poderosos, ja sigui de les finances o de les grans empreses, en detriment dels treballadors. Jaume Barberà no entén independència sense regeneració, sense alta qualitat democràtica, sense apode­rament de la ciutadania. La independència és només un instrument, una eina, per cons­truir un futur que volem nostre: més just, més equitatiu i més solidari.

Jaume Barberà va néixer l’any 1955. Diplomat en Magisteri, és periodista i analista tècnic de borsa. Ha estat també professor as­sociat de Redacció Periodística i de Tècniques Audiovisuals a la Universitat Pompeu Fabra, articulista de La Vanguardia i col·la­borador de Catalunya Ràdio. Ha treballat també a La Primera de TVE, TV3 i Canal 33, amb Singulars. Acaba d’estrenar el nou programa “Retrats”, una proposta que conserva l’essència i l’esperit de “Singulars”, que compagina amb les tertúlies d’El Món a RAC1

“El Barberà que em trobo, un any desprès, no difereix gaire (per no dir gens) del periodista implicat i rigorós d’aleshores. A viscut l’experiència del llibre amb una dosi de satisfacció natural però allunyada, alhora, del cofoisme erm. Hi veu un pas més en la seva concepció del periodisme combatiu. Millor: implicat. Del ciutadà que sent com una obligació fer sentir la seva veu i poder compartir-la amb els altres per tal d’intervenir i no solament observar.” Josep M. Fonalleras

“La independència per ella mateixa no ens garantirà res del que he dit. Res. Per això vull tornar a posar èmfasi en la necessitat d’entendre-la com una eina, com un instrument a construir.

No sé com acabarà tot, de veritat. Per això, en moltes de les xerrades que faig, sempre se’m pregunta si ho veurem, si veurem Catalunya independent. I jo els dic:  país i no partit.”  Jaume Barberà