“La Cuinera” el nou llibre de Coia Valls

L’apassionada vida d’una dona a la Barcelona del segle XVIII capaç de se­duir la ciutat i actuar sobre el curs de la història gràcies al seu talent, esperit in­dòmit i art culinari.

Barcelona, 1771. La jove Constança Clavé deixa la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare, un diplomàtic al servei del virrei Manuel de Amat, per iniciar un llarg periple fins a Barcelona. Duu paisatges, gustos i textures gravats a la memòria, i viat­ja amb la seva única herència: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. A la ciutat, la Constança somia convertir-se en una gran cuinera, malgrat que la seva condi­ció de dona li barrarà moltes portes. No obs­tant això, s’obrirà pas amb coratge i passió entre els carrers d’una Barcelona convulsa, movent-se entre els grups que criden a la re­volució i aquells altres que freqüenten salons més refinats i exquisits; una esfera de poder on es mouen personatges fascinants, com el que va ser considerat el primer gastrònom de l’època, el baró de Maldà.

“La Constança Clavé no perdia de vista el bagul petit que l’havia acompanyada des de Lima. Dins d’aquella caixa de fusta tancada amb clau, viatjava el seu tresor, un llegat que, n’estava segura, li permetria convertir en realitat els seus somnis.

El governador va acollir els viatgers al seu palau de Cartagena d’Índies, aquella ciutat colonial que controlava amb mà ferma. Durant dos dies havien gaudit de menjar fresc i de la privacitat d’unes estances enormes i buides que el poble només albirava de lluny, sense oblidar els matalassos de plomes, les xicres de porcellana fina on prenia la xocolata, els caminois de catifes de colors en què els peus semblaven trepitjar els mateixos núvols. Mai no els havia semblat més a prop, el paradís, després de viure tantes penúries!

Haurien perllongat l’estada, complaguts per les atencions del governador, però el destí els menava a encarar la darrera part del trajecte, la que els portaria definitivament a casa. Al tercer dia, amb l’esperança d’un canvi radical en les seves vides, van recórrer els carrers estrets que desembocaven al port de la ciutat, on els esperava La Imposible. Mentrestant, les campanes de la Catedral saludaven el nou dia.”

Coia Valls (Reus, 1960) és escriptora i actriu. També treballa com a logopeda. Ha publicat les novel·les La princesa de Jade (2010), premi Nèstor Luján de novel·la històrica, i El mercader (2012), premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en cas d’incendi, i premi a la Mejor Novela Histórica 2012 de la web Novelas Históricas, tots tres per votació popular. L’any 2013 va publicar, amb gran èxit de crítiques i vendes “Les torres del cel”.

També en castellà:

: