Deu oques blanques, Gerbrand Bakker

Una dona estrangera lloga una solitària gran­ja a Gal·les. Diu que el seu nom és Emilie. A la granja hi troba deu oques que van desapareixent sense que en sàpiga la causa. De mica en mica co­neixerem la protagonista i voldrem saber-ne més. De què fuig? Per què no fa fora el desconegut que apareix a la granja? Què farà quan el marit la trobi? Amb aquests elements es podria pensar en un thriller convencional, però en aquest llibre per damunt de tot hi trobem una forma de narrar, la de Bakker, i una dona que roman en el record, o potser en els somnis, durant molt de temps.

 

Gerbrand Bakker, (Wieringerwaar, Països Baixos, 1962) és filòleg, jardiner i instructor de patinatge de velocitat sobre gel. Abans de dedicar-se a l’escriptura va treba­llar traduïnt obres de l’anglès a l’holandès i subtitulant documentals de natura i sèries de televisió. També és un dels autors del Diccionari etimològic de l’holandès, del qual diu que és un treball dur i honrat, com la jar­dineria.

Per la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil, va rebre, entre d’altres, els premis Impac i Llibreter, mentre que per Deu oques blanques ha estat guardonat amb l’Independent Foreign Fiction Prize 2013.

Tot i ser un autor molt poc prolífic, les seves obres han estat traduïdes a més de vint idiomes, convertint-se en un d’aquells rars casos on l’èxit de vendes va lligat a un gran reconeixement per part de la crítica.

 

El que la premsa ha dit:

«Fenomenal. No hi ha cap altra paraula per la nova novel·la de Gerbrand Bakker.» Sonja de Jong a Noordhollands Dagblad.

«El lector pot crèixer a les novel·les de Bakker igual que els seus personatges també creixen.» Arie Storm a Het Parool.

«Deu oques blanques és una bella, inusual i emotiva obra de ficció, una lectura tranquil·la que roman du­rant molt de temps en la ment, com els fantasmes que romanen en les nostres ments, i en la terra que ens envolta.» John Burnside a The Guardian.

«És especialment la seva ambigüitat la que fa de Deu oques blanques una obra tan estimulant i sofisticada. Bakker sobresurt en l’art de deixar suggerents buits en el text que exigeixen una reflexió sòbria i seriosa per part del lector. Deu oques blanques planteja interro­gants d’una naturalesa profunda -preguntes que arri­ben a la superfície tard o d’hora en qualsevol vida- i ho fa amb un aplom i una sensibilitat insuperables.» Mona Gaines-Salim en Quarterly Conversation.

«Deu oques blanques és un llibre deliberat d’un autor obstinat». Elsevier. 

«Gerbrand Bakker és el millor escriptor de la natura dels Païssos Baixos. Com escriu sobre les oques, les canyes i els camins verds a través d’un prat em fa plo­rar. Em tancava amb la història, em vaig tapar amb les mantes i volia desaparèixer en ella. Aquest llibre és una bellesa. Li dono un 9 + .»  Marleen Janssen a Libelle.nl

«Quan el primer llibre de Gerbrand Bakker, A dalt tot està tranquil, va guanyar el premi Impac, estava clar que una nova veu segura i madura havia sorgit en la ficció europea. Un estudi de l’aflicció i de la solitud en la qual un jove perd al seu germà bessó, la novel·la va ser universalment elogiada per la seva moderació, la seva tranquil·la bellesa i el seu humor sec de rerefons -elements que sens dubte es porten més enllà a Deu oques blanques. Encara més, sent A dalt tot està tranquil un treball tan complet, el seu successor és encara més potent.» The Guardian.

«Una bella novel·la tènue i convincent. Una eco­nomitzada simplicitat i expressivitat recorda a JM Coetzee.» Rob Schouten a Trouw.

«Com A dalt tot està tranquil, Deu oques blanques és una novel·la bella i convincent. Amb Deu oques blan­ques, Bakker protesta contra el caràcter superficial del nostre temps. I ofereix a més alguna cosa diferent amb convicció: la conciència dels poders universals de l’existència.» Trouw.

«Igual que el seu predesecor, Deu oques blanques està escrit i traduït amb precisió lapidària, perspectiva i fresca prosa, hi ha emoció i espressió, però s’absté en l’escriptura, que és controlada i plena de detalls nets i palpables, simples i devastadors». The Independent.

«I hi ha alguna cosa gairebé esborronador, fresc sobre la manera en què Bakker ha encarat escriure això. Por­ta el seu poètic segell indeleble, el seu tall incisiu, però d’alguna manera és totalment diferent en l’estil a A dalt tot està tranquil, en el seu ritme, la seva energia, els seus personatges». The Irish Independent.

«Deu oques blanques està hàbilment escrit i és una re­comanació definitiva.» Boek Magazine.

«El punt fort està a la trama, de la que brollen algunes revelacions finals i sopreses, i és quasi segur que el mantindrà clavat a la seva cadira fins el desenllaç.» The Spectator.