La 22: història dels canvis a Girona

En els seus 34 anys, la llibreria ha organitzat més de 2.300 actes i ha tingut la presència de 1.100 ‘patums’

El 20 d’octubre del 1978, en plena efervescència política per enterrar les rèmores del jou franquista i encarar amb esperança un futur més democràtic, a Girona va obrir les portes la Llibreria 22, un nom que feia referència al número 22 del carrer Hortes, on encara està ubicada, a la cèntrica zona de vianants del Mercadal.

Abans d’aquest esdeveniment, a Girona hi havia dues llibreries molt populars: la Geli, lligada al món eclesiàstic, i Les Voltes, més avançada i compromesa amb els febrils canvis que sacsejaven el país. Fins que la colla de socis i impulsors de la 22 van invertir en un nou concepte de llibreria, més moderna i amb identitat pròpia, per acabar amb el greuge d’haver de desplaçar-se a la capital catalana per trobar determinats llibres escrits en català o en qualsevol altra llengua. Més enllà de Barcelona, a comarques, també hi havia vida.

La historia de la 22 és la crònica d’una època lligada a l’esperança, a l’Assemblea de Catalunya, el Talleret de Salt, les escoles d’adults, els cinefòrums, l’aparició d’El Punt Diari i la normalització del català a l’escola. Per Guillem Terribas, gerent i cap visible des del primer dia, “els que vam muntar la llibreria érem uns innocents que ens vam moure empesos per la il·lusió, com els escoltes”.

L’esperit obert de la 22 ben aviat va atraure clients de tot el ventall ideològic i cultural, no necessàriament relacionats amb la intel·lectualitat, que hi acudien a remenar i a comprar volums de narrativa catalana, castellana, hispanoamericana i d’altres àmbits; però també llibres infantils, de política, poesia, geografia, història, art, cinema, arquitectura, filosofia, dret, filologia, pedagogia i psicologia. I molts còmics, un gènere aleshores inseparable de la puixança de la contracultura.

Terribas recorda que, a poc a poc, la 22 va esdevenir un lloc de trobada de clients, autors i editors. Però també una paqueteria on la gent deixava i anava a recollir sobres i objectes variats. I una hemeroteca on l’enyorat gironí Damià Escuder acudia cada dia a agafar prestats dos diaris, els llegia en una placeta, els tornava al cap d’una hora i comentava les notícies.

En els seus 34 anys d’existència, l’establiment ha organitzat més de 2.300 actes (presentacions de llibres, exposicions, conferències i tertúlies), que han tingut la participació de més de 1.100 patums de la cultura i la política: Narcís Comadira, Quim i Pep Nadal, Ernest Lluch, Monzó, Tísner, Fonalleras, Félix de Azúa, Benet i Jornet, Castellet, Gil de Biedma, Gimferrer, Carme Riera, els germans Moix, Montserrat Roig o Vázquez Montalbán.

Amb motiu del 22è aniversari de la 22, alguns dels escriptors citats van aportar textos inèdits per l’edició d’un llibre bilingüe commemoratiu, El número, dirigit per Comadira. Des de l’any 1981, la llibreria també organitza el prestigiós premi de novel·la curta Just Manuel Casero.

Amb el pas del temps, la 22 ha fet remodelacions i ha obert (amb diferent sort) algunes sucursals: Quiosc 22, Còmics 22, Llibres 22, Fanal 22, Llibreria Universitària o El Setè Cel (a Salt). La seva tasca ha estat reconeguda per la Generalitat amb la concessió, en dues ocasions, del premi a la millor llibreria, i pel Ministeri de Cultura, amb un premi nacional a la difusió cultural. L’any 2002, Vicente Trueba va immortalitzar el local en la pel·lícula Soldados de Salamina, basada en l’obra de Javier Cercas, amic personal del gerent.

Terribas recorda amb nostàlgia que, abans, els llibreters gestionaven el negoci “amb l’imprescindible suport de la memòria; però per bé i per mal, amb els ordinadors vam deixar d’exercitar aquest do. Potser donem massa importància a les màquines”. I parlant del tràgic moment econòmic actual, explica que “les llibreries sempre hem viscut una crisi permanent, però també sostenible. Fins fa poc, la penúria només afectava les classes treballadores sense gaire poder adquisitiu. Ara, la crisi és molt dura i ha tocat les classes mitjanes i les professions liberals. Però salvarem els mobles. Ens en sortirem!”, acaba esperançat.

Aventures d’un llibreter  D’un temps ençà, entre els llibres més venuts a la Llibreria 22 destaquen les fantàstiques aventures de Harry Potter, la mítica trilogia del suec Stieg Larsson, les obres del narrador Jaume Cabré, les de Carlos Ruiz Zafón i les dels autors gironins, ja siguin novel·les o reculls de poesia. Sense oblidar els grans best-sellers de sempre, com Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. Curiosament, un dels títols més exitosos ha estat Demà serà un altre dia. Aventures d’un llibreter, escrit pel mateix Guillem Terribas, un recull de vivències anteriors a la fundació de la Llibreria 22 i mil i una anècdotes de la trajectòria posterior.

Corredisses al barri vell Arran de la presentació del llibre Deu pometes té el pomer, del col·lectiu Ofèlia Dracs, Guillem Terribas manté una bona amistat amb Quim Monzó. Una nit, en sortint d’un acte a La Fontana d’Or, van córrer junts pel carrers del barri vell de Girona, perseguits per un estol de fans (la majoria noies que seguien l’escriptor). Els dos amics van acabar la vetllada bevent al bar Platea, on Monzó va estar signant llibres fins a altes hores de la matinada. Quan sortien, va confessar: “És la primera vegada que faig la copa i treballo”.

Toni Coromina, publicat a La Vanguardia 06.08.12