Fons de llibreria: El convit, Miquel Pairolí

Ha acabat la guerra civil i un noi anarquista serà sotmès a un consell de guerra.  Els seus pares, burgesos barcelonins, intenten salvar-lo a través d’un comissari de policia. Impensadament, el comissari els convida a sopar a casa seva. On els oferirà, a més, un refinat concert, amb la participació dels fills del policia.

Darrere les educades formes socials, l’alegria juvenil i les atencions de l’amfitrió, apareix progressivament la dimensió fosca i subterrània de la realitat. L’atmosfera es carrega, la situació es fa intrigant, a poc a poc els personatges- víctimes, botxins?- es despullen.

El comissari ha organitzat l’escena amb una malícia gairebé diabòlica, i Miquel Pairolí hi introdueix el lector, expectant, amb la suggestió i la força del seu talent narratiu.

Aquest estrany convit, on es barregen la crueltat i els sentiments sota l’ombra de la mort, pot ser el símbol d’una societat?

En els personatges que Miquel Pairolí convida a viure en aquesta sorprenent novel•la, després dels brindis i els somriures, s’hi descobreix la por i el poder, l’enveja i la venjança

 

Miquel Pairolí va néixer el 9 de desembre de 1955 i va morir el 6 de juliol de 2011 a Quart (El Gironès). Va estudiar estudis primaris al Col·legi la Salle i secundaris a l’Institut de Batxillerat Jaume Vicens Vives, ambdós de Girona. Entre 1974 i 1979 estudia Filologia Hispànica –secció Catalana– al Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1976, essent encara estudiant, comença a col·laborar a la revista Presència, amb comentaris de llibres. El 1978 ho fa a les pàgines literàries de l’Avui.  El 1979, és del primers col·laboradors de Punt Diari. Després del servei militar, combina, entre 1980 i 1987, les col·laboracions periodístiques amb les classes de català per a adults, en el reciclatge de mestres, a l’ICE de la UAB, i en el reciclatge de funcionaris a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. A partir de 1987 es decanta plenament pel periodisme. Treballa, entre 1987 i 1990 en la redacció d’El Punt i entre 1990 i 1994 a les de Diari de Barcelona i Nou Diari. A partir del maig de 1994 torna a les col·laboracions regulars a El Punt, primer a la secció “El Tríptic” i, des del 2000 i fins el maig de 2011, a la secció diària d’opinió “L’escaire” . Combinant-la amb el periodisme, ha anat conreant una obra literària que inclou novel·les, dietaris, assajos literaris i biografies.

 

Publicat per Edicions La Campana