Benvinguts, eBooks

Són moltes i variades les discussions que s’han obert arrel de la irrupció del llibre digital o eBook en el món editorial, i com en tota bona discussió hi ha detractors i defensors – o Apocalíptics i Integrats, com les dues posicions oposades del mític assaig d’Umberto Eco−. Tan els professionals del sector com el públic lector mantenen opinions diverses envers aquest nou format electrònic que poc a poc es va obrint pas en el mercat i va transformant l’engranatge editorial.

Tal i com ha passat amb altres productes culturals, com la música i el cinema,  el llibre s’ha hagut d’adaptar als canvis imparables de la revolució tecnològica actual, fet que força a la tradicional estructura del món editorial a plantejar-se canvis i qüestionar el seu model de negoci.

Els lectors defensors del llibre electrònic aposten per la seva comoditat: és lleuger, no ocupa espai, pot emmagatzemar gran quantitat de títols, es sincronitza amb diferents dispositius, es pot adquirir des de casa amb un sol clic i de forma immediata, és ecològic i més barat que el llibre en paper −sense tenir en compte la inversió per adquirir el dispositiu de lectura o eReader−. A l’altra banda, la dels detractors, trobem una aferrissada defensa del valor estètic del llibre imprès, de la seva tradició, de la sensació tàctil i l’olor del paper, de l’opció de préstec i intercanvi, és reciclable, no es bloqueja ni es queda sense bateria, el pots subratllar i posar-hi notes −amb l’electrònic també, però no li dóna el mateix caliu−, de ben segur que ningú te’l voldrà robar −els aparells electrònics són més susceptibles als robatoris− i el que és més important, no dóna peu a la pirateria.

Pel que fa a la indústria editorial, el llibre electrònic ha obert nous canals de venta, de distribució i de difusió, com plataformes, webs editorials, llibreries online i xarxes socials, però també ha provocat nous conflictes i dubtes que es projecten en l’absència d’un model de negoci definit.

Hi ha molta disparitat entre els formats dels llibres electrònics, la funcionalitat de les descàrregues, els preus i els drets digitals. Els contractes d’edició no acaben d’adaptar-se als nous formats, hi ha editorials que publiquen en paper i digital i altres que decideixen editar només en paper o només en digital, apareixen noves vies de publicació que fan trontollar l’estructura clàssica del circuit del llibre, autors que aposten per eliminar els “intermediaris” i s’autoediten, llibreries online que compliquen les descàrregues amb formats incompatibles amb molts dels dispositius existents al mercat… Tot plegat transmet inseguretat i un caos immens, la sensació que no hi ha unitat és palpable; tothom vol pujar al carro digital sense tenir idea de com fer-ho i cap a on va.

No obstant això, continua existint la necessitat de readaptar el marc legal actual perquè el sistema normatiu vigent respon a una realitat antiquada que no s’adequa a la velocitat dels canvis de la societat 3.0.

Els llibres en paper i els electrònics són béns de consum culturals i, es llegeixin amb un suport o amb un altre, haurien d’estar subjectes als mateixos tipus impositius d’IVA, però la realitat és ben diferent, ja que el llibre en paper suporta un IVA del 4% i l’electrònic un 21%. Malauradament, tan el consumidor com algunes de les grans multinacionals, acostumen a valorar el preu que s’acaba pagant per aquell bé, per aquell ús o sensació, sense tenir en compte que al darrere d’aquell producte hi ha el treball i l’esforç de molts professionals que intenten viure −o sobreviure− amb la seva feina. La pirateria avança perquè hi ha una gran demanda desatesa, i això s’ha de combatre amb una amplia oferta de compra digital legal, fàcil, accessible i a preus competitius. El llibre electrònic es considera un producte car ja que no ofereix cap valor afegit sobre el llibre imprès, té un preu similar als llibres de butxaca i és relativament fàcil fer-ne còpies per distribuir-les il·legalment, cosa que el fa més sensible a sofrir la pirateria. A tot això cal afegir la falta de respecte pels drets d’autor en un mitjà especialment vulnerable com és Internet i  la creixent idea que la cultura s’ha de democratitzar, fer-la accessible i gratuïta a tothom, oferir una cultura sense intermediaris.

Són molts els fronts que s’han de tenir en compte per tal que el sector editorial s’adapti a la realitat actual, una realitat de canvi constant on res és estable ni perdurable. El que fins ara era un sector resistent, lluitador i ferm, poc a poc ha comprovat que la seva tradicional estructura reclama a crits una nova perspectiva, una nova imatge i, el que és més important, una nova empenta que la faci estar a l’alçada de les circumstàncies i dels nous hàbits de consum. Potser la irrupció del llibre digital ha fomentat que es publiqui més, que és llegeixi més, però també és cert que ha desestabilitzat el sector i ara aquest es veu en l’obligació de renàixer. Com deia el naturalista Charles Darwin, “no és el més fort el que sobreviu ni el més intel·ligent, sinó el més capaç d’adaptar-se als canvis”.

                                       

Vanesa Roca, llibretera i editora