Final de curs… per alguns

El curs s’està acabant. Les revistes treuen el seu número juliol-agost, la Riera ja ha emès el seu últim capítol de la temporada i els programes de ràdio ens diuen adéu, fins setembre. Ja no hi ha en Fuentes, que ha acabat la seva etapa a la Diagonal – Beethoven, ja ha agafat vacances en Basté i ens hem acomiadat del Clapés fins el curs vinent.

El Versió RAC1 va fer el seu últim programa a Luz de Gas acompanyat d’un bon grapat d’oients que van omplir la sala. Un horari estrany per aquest escenari però ple de l’energia d’aquells que en unes hores començaran les seves vacances.

Bromes, converses relaxades i riures. Personatges i col·laboradors habituals van anar desfilant: la cançó de l’estiu del mestre Carrasses, el senyor Marcel·lí amb la creu de Sant Jordi, els Guasch&Guasch intercanviant opinions acaloradament… i llavors el plat fort de la tarda, en Dyango, el nostre darrer heroi nacional, cantant Som més que un club. I just en aquell moment, com si els déus s’haguessin conjurat en contra nostra, la notícia de la renúncia del Tito a la banqueta del Barça. Però l’energia torna a fluir amb una mica de música i la presentació del programa de l’estiu amb l’Emma Aixalà, sí, l’Emma, que durant l’hivern ens recomana bons i grans llibres al “Via Lliure”.

La tarda s’acabà —encara que els més trempats encara la van allargar amb una sessió especial de Toni Peret— i es posava punt i final a aquesta temporada amb la certesa que al setembre ens retrobaríem un any més.

Així doncs, algunes coses acaben però s’inicien els programes de ràdio estiuencs, els cinemes a la fresca, els concerts de jazz nocturns i la letargia. Ja es comença a fer servir aquella expressió tan nostrada “això ja pel setembre” i, en els propers dies, de forma esglaonada, molts anirem recollint els nostres papers, guardant els llapis al pot i escrivint la resposta automàtica del correu electrònic. Així, a poc a poc, anirem entrant en aquella època de l’any en la qual es paralitza el país (una mica més del que ja està) i el temps es deté en terrasses a la fresca i en cues de facturació.

 

 

Sandra Márquez
Editora
@smarquol