La murga, Montserrat Costas

En un paisatge idíl·lic, sempre hi ha un pal de la llum que esguerra la fotografia. En un plat de sopa deliciosa, hi ha un pèl del cuiner. En l’amor més sòlid, hi ha sempre aquella ombra de dubte que ens corseca. En un poema sublim, segur que hi sobra una síl·laba.

La murga, de Montserrat Costas, és un llibre heterogeni. Hi ha humor, hi ha intel·ligència, hi ha crítica social, hi ha ironia, i per damunt de tot hi ha una poesia personalíssima que és el reflex (o més aviat la refracció) del temps i el lloc on s’ha gestat: la Barcelona dels anys dos mil.

La murga (2013) és el quart llibre de Montserrat Costas (Capellades, Anoia, 1976), després de L’amplitud dels angles (2003), Híbrid (1999, escrit conjuntament amb Jordi Condal) i Poesia egocèntrica (1997).

Montserrat Costas és llicenciada en Periodisme i treballa d’editora. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà i al noruec, i l’ha recitat arreu dels Països Catalans i a Noruega. Escriu regularment crítica de poesia a les revistes Caràcters i Quadern.

A La murga no hi trobareu haikus ni tankas, ni referències al Japó clàssic tal com el coneixem a Occident. Però més enllà d’alguna al·lusió explícita a representants de la cultura japonesa com ara la poeta Toshiko Hirata o l’omnipresent Hello Kitty, la poesia de Montserrat Costas està subtilment  impregnada del Japó urbà i contemporani. Els versos de La murga respiren l’aire d’Osaka, de Tòquio, de Yokohama, les passions i obsessions d’una cultura singularíssima. El primer viatge de l’autora al Japó va representar un veritable punt d’inflexió en les concepcions ètiques i estètiques de la seva poesia fins al punt d’impulsar la part més experimental i arriscada de la seva obra, cosa que es reflecteix sobretot als apartats “Post” i “Lessness” de La murga.

El llibre compta amb el pròleg del nostre gran poeta Màrius Sampere i amb la traducció al japonès de Ko Tazawa (Creu Sant Jordi, 2003).

“La murga (permeteu-me el fàcil recurs a la dislèxia voluntària) no és cap murga, ni de bon tros, sinó un llibre de versos molt ben pensat; per tant meditat i construït formant un cos seductor i intel·ligent. La seducció li ve de contenir una bellesa força peculiar, diria que personal, gairebé el·líptica; i la intel·ligència, d’un coneixement sagaç, agut, de vegades rondinaire, del món i la vida com a resultat inseparable, cosa que afegeix un doble interès al text.”  Màrius Sampere

 

Editat per:
Lapistàtzuli Editorial