“Eugènia Broggi: la dècada taronja” per Bernat Puigtobella

L’editora d’Empúries, Eugènia Broggi, ha anunciat que a finals de juny deixa el Grup 62. Broggi va entrar a Empúries de la mà d’Ernest Folch el gener de l’any 2004, i ha estat la persona que més anys ha dirigit aquest segell, després de Xavier Folch, el seu fundador.

 

Eugènia Broggi, l’editora pèl-roja, (la taronja com li diuen a casa seva), va agafar les regnes del segell just després del llançament del primer llibre de Dan Brown, El codi da Vinci, i l’abandona també justament després de la publicació de l’últim, Inferno.  Però Dan Brown defineix poc el llegat de la Broggi, que ha excel·lit més aviat en la contractació de ficció estrangera de qualitat i ha estat dins del Grup 62 codirectora de la col·lecció labutxaca, amb Anna Soldevila i Jordi Cornudella, mestre i còmplice. Broggi també ha sabut mantenir els autors del segell i incorporar-ne de nous, com ara Pep Puig, Lolita Bosch, Marina Espasa, Joan Miquel Oliver, Borja Bagunyà, Toni Pou i darrerament Toni Sala s’han afegit a una nòmina d’autors del segell que ella ha mantingut: Vicenç Pagès, Núria Perpinyà, Dolors Miquel,  Jordi Puntí (Premi Llibreter), Joan Daniel Bezsonoff, Biel Mesquida, Eduard Márquez, i disculpeu-me perquè segur que me’n deixo.

 

Broggi ha sabut alternar autors del país amb bestsellers que han anat molt bé per la tresoreria, com El nen del pijama de ratlles o El conte número tretze de Diane Setterfield. I en un registre més literari, Palahniuk, Carson Mc Cullers, Sukkwan Island, de David Vann (Premi Llibreter), Gomorra de Saviano o les novel·les de Haruki Murakami, un autor del catàleg que havia rendit poc a Empúries abans que ella publiqués Tòquio blues. Èxits de vendes que s’han sumat als de Harry Potter o Dan Brown i que li han reportat també ofertes de feina d’altres editorials, que sempre ha rebutjat per mantenir-se a Empúries.

 

Broggi ha donat al catàleg d’Empúries un ingredient pop que abans no tenia: Nick Cave, Joan Miquel Oliver, Lou Reed… Així com el segell mare del Grup, Edicions 62, ha viscut molt condicionat per mantenir la inèrcia d’un catàleg de pes i un fons històric que calia engreixar constantment perquè no es rovellés, Empúries ha anat més lliure i ha conservat l’esperit de laboratori que ha tingut des de la seva fundació. Abans de la primera fusió de l’any 2007, sempre havíem dit que Edicions 62 era com TV3 i Empúries el Canal 33. A partir de l’agrupament de Columna i Proa/Pòrtic dins de Grup 62, el repte ha estat aconseguir que la competència interna entre segells no desdibuixés la identitat dels respectius catàlegs.

 

Amb la seva sortida de 62 queden vacants tant Empúries com El Aleph Editores, segell de ficció en castellà del Grup que Broggi ha estat dirigint des de fa ben bé un any i que segurament necessitarà un replantejament en aquest nou escenari editorial. Ara Empúries entra en una nova etapa, en part dictada per la nova constel·lació editorial en què es troba. Caldrà veure com la integració al grup Planeta afecta la línia editorial d’aquest segell, però el canvi ja no dependrà d’Eugènia Broggi, que deixa el Grup 62 a finals de juny amb la convicció personal que ha arribat al final d’un cicle. El seu llegat queda així emmarcat en un parèntesi molt nítid. En la història d’Empúries sempre quedarà, visible, el fil de la dècada taronja.

 

Article publicat a Núvol per Bernat Puigtobella @puigtobella