Cartes des de la trinxera

Eloi Vila recupera les històries de 20 soldats catalans a través de la seva correspondència.

Eren l’aliment que mantenia dreta la moral dels soldats: les cartes que els seguien unint amb les seves famílies. En un llibre que arribarà a les llibreries dijous que ve, Cartes des del front, l’escriptor i periodista Eloi Vila recupera missives o diaris enviats a casa per 20 soldats catalans durant la guerra civil que expliquen vint històries personals. Algunes de tendres, totes dures. Cap tant com les de joves que no van tornar a casa, les últimes notícies dels quals van ser unes paraules en què semblava que la vida podria seguir. Encara que en un cas ni tan sols això: esgarrifós és el cas del penúltim capítol del llibre. Les cartes que Francisco Bondia va amagar al matalàs de la seva cel·la, dirigides a la seva dona i als seus tres fills, quan sap que està a punt de ser afusellat a la presó de Lleida.

L’editorial va rebre fins a 150 cartes o conjunts de missives en resposta a una crida a través de la revista Sàpiens. Altres les van entregar a l’autor amics i coneguts (com els periodistes Xavi Coral i Albert Om) quan van conèixer el projecte. «El més complicat ha sigut fer una selecció d’històries, més que de cartes. Em sap greu per les que no he pogut utilitzar», explica Vila, que ha fet servir extractes o missives completes però que alhora ha intentat reconstruir la història dels autors i repassar el desenvolupament de la guerra. El treball ha tingut diverses limita-cions. Tan sols hi ha un cas del bàndol vencedor, durant la guerra es van destruir quantitats ingents de documents («en alguns casos només es va conservar alguna carta molt especial, com la que comunicava el naixement d’una filla») i en moltíssims casos els supervivents van guardar un silenci absolut sobre la guerra amb els seus descendents.

Seguir llegint l’article

Autor: Ernest Alós 8 juliol 2012
El Periódico