Com flors seques, però ben vives

Si els records es poguessin conservar com flors seques, entre les pàgines d’un llibre, aquests fragments de prosa poètica que ens ofereix Sònia Moll a Creixen malgrat tot les tulipes en serien una bona mostra. Situacions tot just esbossades que, sumades, permeten reconstruir una història més àmplia, amb molts clarobscurs i a cops de bellesa.

Records impossibles, com els d’un nadó que ens parla des de la coberta d’un vaixell que el porta a Xile. Altres de dolorosos, com el d’un abusador amagat al galliner. Altres d’emotius, com el del pare de la narradora, sempre enfeinat, que els diumenges talla les ungles dels seus molts fills un per un per oferir un breu espai d’atenció paternal individualitzada. I així també sabem d’una mare xilena, de germans i, sobretot, de l’alteritat agradable i indestructible del germà bessó, que anomena Tonino Batiscafo. I també sabrem de gatets d’ulls blaus, i d’estades a Anglaterra, i d’impulsos lèsbics i pastissos de cendra, i d’estranyesa, enyor, por i dolor per la mort, de l’àvia, i de més viatges, i d’adéus, i de fòbies i fílies i deliris, i de l’asma, símbol de l’asfíxia vital que no impedeix repartir alguns petons de pastanaga.

 

Amb una clara base poètica
Nascuda a Barcelona el 1974, Sònia Moll és filòloga i fa de correctora, traductora, professora, editora… Ha publicat poemes en revistes i llibres col·lectius, com ara Nou de set (2011), una antologia a cura de Susanna Rafart, i va guanyar el premi Sant Celoni de poesia amb Non si male nunc (Viena, 2008).

 

Creixen malgrat tot les tulipes (premi de narrativa curta 25 d’Abril de Vila de Benissa) són 75 retalls de memòria o de ficcions íntimes, 75 fragments que en general no passen d’un full de llargada, repartits en tres blocs: Petons de pastanaga, El cos que he estimat aquesta nit i Tots els camins de l’aigua.

Sònia Moll demostra que amb poca lletra es pot expressar molt i evocar encara més, i que les frases maques ho són realment si no es limiten a embolcallar la buidor, si estan al servei del que es vol explicar. No seria mala idea arrencar els fulls d’aquest llibre i conservar-los entre flors.

Article publicat per Lluís Llort a El Punt Avui el 22 març 2013