Sant Jordi pel davant i pel darrere

Si una tradició ens fa diferents és la festa de Sant Jordi. En quin altre lloc del món la gent omple carrers i places en busca d’un llibre i una rosa des de fa dècades? On la gent fa interminables cues sota el sol o la pluja perquè un escriptor (habitual o puntual) li signi un llibre? I no és perquè siguem un poble especialment lletraferit, no ens equivoquem, molts d’aquests llibres no es tornaran a obrir mai més, simplement és una tradició que la sentim com a nostra i que ens uneix com a poble, sigui quin sigui l’origen de cadascú.

Viure aquesta festa des d’un costat o l’altre és completament diferent, és com viure una realitat paral•lela, és viure Fringe (pels amants de les sèries). I és igual en quin costat et toqui aquest any, perquè sempre enyoraràs l’altre, és igual que allà hi hagi un Walternative o aquí un Dr. Jones, no ho podem evitar.

Quan la vius des de fora, oblides la feina intensa de dos mesos abans, les corredisses de parada en parada i els imprevistos d’última hora. Només recordes la sensació que per un dia la teva feina es converteix en l’eix vertebrador de la teva comunitat, que per un dia tots nosaltres ens fem visibles i que per un dia tothom festeja el que nosaltres vivim diàriament.

Quan, en canvi, et toca calçar sabates còmodes i agafar la bossa amb una mà i l’escriptor de l’altra per anar amunt i avall, enyores les passejades entre empentes i embadalir-te mirant poms de flors, remenar muntanyes de llibres i perdre’t per marees humanes sense preocupar-te de si X ha arribat on tocava o si el teu llibre està entre els més venuts.

El que és igual d’una costat o de l’altre és l’orgull que sents per formar part d’aquesta festa, de la teva feina i dels teus companys. Perquè tu, que ets uns espectador privilegiat, ets conscient del mecanisme que fa girar la roda, de les persones implicades perquè any rere any es pugui gaudir d’aquest esdeveniment. Cada peça ha girat quan tocava (des de l’autor fins el periodista o llibreter) per poder aparèixer a temps davant del lector com si tot fluís naturalment, com si tot fos bonic i senzill.

Sigui com sigui, la diada de Sant Jordi està recoberta d’una àuria especial, és un dia màgic en el qual el temps es deté i cal festejar-la com es mereix. Que tingueu un feliç Sant Jordi, d’un costat o de l’altre!

Sandra Márquez  Editora  @smarquol