“Informo per inconformar” Jaume Barberà

Si us voleu conformar, si voleu seguir callant, no obriu aquest llibre.

Si voleu indignar-vos, si voleu implicar-vos no us

perdeu les reflexions de Jaume Barberà

 

En el cim de la seva maduresa, Jaume Barberà demostra en “S’ha acabat el bròquil” perquè s’ha convertit en un referent inexorable enmig de la pitjor crisi que hem viscut mai.

Al llarg d’aquestes pàgines, reafirma aquí la seva mirada honesta i independent –producte d’una trajectòria periodística de més de vint-i-nou anys- per tal d’analitzar els problemes i conflictes existents en el marc de la societat actual, i aborda, a través de la fórmula pregunta-resposta amb el periodista i escriptor Josep M. Fonalleras, una sèrie de conceptes que li permeten reflexionar sobre temes socials i vitals claus de l’actualitat: la crisi, el “capitalisme financer i de casino”, la independència de Catalunya, la voracitat del neoliberalisme, el periodisme, l’esperit del 15M…

Jaume Barberà ens convida a la l’acció i es revela com un dels periodistes amb més personalitat del nostre país.

“Vaig néixer en una família humil, una família obrera catalana, a Mollet del Vallès, l’any 1955. Tinc una germana sis anys més gran que jo. Estic casat i tinc dos fills.
Vaig començar a treballar quan encara no havia complert els catorze anys i, des d’aleshores fins que vaig complir vint-i-vuit anys, vaig treballar de dia i estudiar de nit.
Vaig entrar tard a la universitat, entre altres coses, perquè als dinou anys vaig anar a viure sis mesos en uns quibuts, a Israel, on em van fer de pares adoptius un matrimoni supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, i a Londres, on vaig estar una mica més d’un any rentant plats i estudiant anglès.
Tinc estudis de Sociologia, Psicologia, Economia i em vaig diplomar en Magisteri. Sóc periodista i analista tècnic de borsa.”

 

“(…) Informo per incomformar. Vivim temps d’emergència nacional. Em puc equivocar però no puc enganyar (…) Veure, entendre i explicar (…) La Transició és el resultat d’una capitulació amb honor, la nostra, evidentment. No és una victòria, un triomf. Senzillament, és. (…) Periodisme és publicar el que algú no vol que publiquis; la resta són relacions públiques. (…) Considero que la nostra independència és el millor que podem fer a favor d’Espanya. (…) La independència és avui un acte de supervivència social, econòmica i cultural. Més país i menys partit. (…) Les crisis provoquen l’emergència de petites coses que, sumades, fan una gran cosa. (…) De nosaltres dependrà, de cadascú de nosaltres, siguem on siguem i fem el que fem, aconseguir que el que ara mateix està naixent sigui més just, en tots els sentits.”

 

 

PVP 15 €    –   144 pàgines