“Climent” l’esperada novel·la de Josep M. Fonalleras

La nova novel·la de Josep M. Fonalleras és un relat de pèrdues i recerques, 
escriptors, desaparicions i pintures.

Josep M. Fonalleras torna amb Climent, després de vuit anys sense publicar cap novel·la.

Climent està situat en un univers concret (Girona, Barcelona i Roma), els personatges estan inspirats en amics, i tenen noms i cognoms reals. “La novel·la té un terç de coses que he viscut, una altre terç de coses que he vist i un terç me l’he inventat”, ens explica Josep M. Fonalleras

En Climent, un escriptor obsessionat en la forma i amb dificultat per trobar l’argument per a enfilar una nova novel·la, viatja amb els amics a Roma, una ciutat que coneix i s’estima. El darrer dia de l’estada anuncia que s’hi queda, que vol intentar escriure la novel·la que fa tant de temps que el fa barrinar. Per això ha carregat fins a Roma una calaixera-arxiu, de plàstic, on guarda les llibretes de notes, cartes, fotografies i més material per a confegir l’obra. Però, poc abans d’acabar l’estada, en Climent es mor.

Amics i família retornen el cos i la calaixera a Girona. Enterren Climent. I la calaixera es converteix en el seu llegat literari, però també en una peça voluminosa i incòmoda per als amics, un destorb, perquè aquella vella andròmina té un pes, real i sentimental. Per deslliurar-se d’aquest pes, els amics encarreguen a un escriptor, que coneixia veladament Climent, que miri d’escriure la novel·la que ell tenia al cap, amb l’ajut dels papers que conté la calaixera.

A Climent apareixen diverses fotografies i pintures, obra del suís Ferdinand Hodler, que a principis del segle XX va retratar durant els darrers mesos de la seva vida la seva amant. Aquesta història és la que inspira el protagonista. El Climent s’adona que la seva vida s’escapa i decideix marxar a Roma per intentar acabar la novel·la que fa anys que intenta escriure abans no l’atrapi la mort

 «No hi tinc res, sobre la tela. Només papers en una calaixera que els 
meus amics han transportat fi ns aquí per seguir el corrent de l’amic 
embogit i de la seva bogeria.»

 “S’agraeix que encabat la novel·la continuï flotant, perquè les coses importants ni comencen ni s’acaben, senzillament suren, senzillament són. Tota la teva història respira un to de tardor, que es pot llegir gris o fosc si intentes fer-ne massa via, però que si t’atures i t’ho prens amb calma, te n’adones que aquesta cosa ombrívola que ho impregna tot en realitat és pessimisme impostat, una tristesa de mil colors.” Albert Forns

“El que sí que puc dir és que Climent és una novel·la escrita per un autor -Josep Maria Fonalleras- que em sembla dotat amb un afinadíssim instint narratiu. És a dir, un creador que domina els recursos que té al seu abast per explicar-nos una història amb llums i ombres, amb presències i absències, amb certeses i ambigüitats i, sobretot, sense fer concessions a la galeria. Un festí, vaja, pels qui ens estimem els secrets de l’art d’escriure.” Joan Josep Isern