L’aigua o la vida, Gemma Mengual

El testimoni més esperat de Gemma Mengual

Un testimoni excepcional d’una atleta d’elit. En aquest llibre, Gemma Mengual ens narra com varen ser els seus inicis en un esport sense precedents al nostre país i com ella, juntament amb les seves companyes d’equip, va dignificar aquesta disciplina i atorgar-li la visibilitat que mereixia. Un recorregut pels antecedents i els valors que emergeixen d’aquest esport, entès com a forma de vida.

Gemma Mengual explica per fi a L’aigua o la vida la història secreta dels anys que la varen portar al cim de l’esport.

Tota la veritat sobre el seu recorregut professional i vital, des dels seus inicis en la sincronitzada, passant pels primers èxits i la consagració, fins al veritables motius de la seva retirada.

Una trajectòria, una vida, que transcorre i respira tant dins com fora de l’aigua.

 

 

La retirada somniada

M’ho havia imaginat tantes vegades! Em volia retirar en competició. Dins de l’aigua. Sabent que seria l’última. L’últim solo, les últimes puntuacions, amb sort l’últim podi, intentant fent l’últim or. Quan hi penso, se’m posa la pell de gallina.  

Tenia claríssim que havia de ser a Barcelona, a casa. Estava convençuda que seria després d’haver anat als meus últims Jocs Olímpics, els de Londres, coincidint amb els mundials de natació de Barcelona del 2013. Hauria estat el final perfecte, tancant el cercle, just quan es complien deu anys de l’estiu que em va canviar la vida. Una dècada després de l’explosió del meu èxit, d’aquelles tres medalles aconseguides als Mundials de Natació de Barcelona 2003 que van fer famós un esport que quasi ningú coneixia, que van fer de mi el que sóc ara. Allà va començar tot i allà havia d’acabar. 

Les he patit tant, les competicions, que aquesta la volia gaudir al màxim. Assaborir-la, sentir-me segura i còmoda. Estimada i a casa. Volia poder veure la cara de tothom, sentir el meu nom de lluny, esmorteït per l’eco dins de l’aigua. Moltes vegades havia calculat que el 2013 tindria ja trenta-sis anys, una bona edat per deixar la competició d’alt nivell. Llavors no sabia que el 2013 ja tindria dos fills que també podrien ser a la grada en la meva retirada imaginada. 

I allò que diuen, que en els moments realment importants pots recordar la pel·lícula de la teva vida: les primeres tardes a la piscina, les cares de les noies de l’equip, les medalles olímpiques, el disgust d’Atenes, la meva família, l’anunci de Freixenet, el moment d’anunciar la meva retirada, l’Enric, el Nil i el Joe…  

L’última competició s’havia de convertir per a mi en una gran festa de comiat per recordar tota la vida. Una última coreografia amb, per exemple, la música del Cant dels ocells, aquesta seria la banda sonora del meu adéu. Volia que fos especial. Havia de ser així i m’hauria agradat molt.  

Però no va poder ser.

Gemma Mengual

 

Entrevista a “Divendres” de TV3
Entrevista “8 la dia” de 8TV