Els últims dies de Machado, Xavier Febrés

Dintre de la senzillesa vocacional de Machado, la seva sepultura a Cotlliure s’ha convertit, després de moltes peripècies i polèmiques, en un memorial dels republicans espanyols que van passar derrotats la frontera. El destí va voler que Machado i els familiars que l’acompanyaven anessin a parar, a l’atzar, a una diminuta localitat costera carregada d’història al Rosselló francocatalà, on el poeta i la seva mare moririen després de tan sols vint-i-sis dies de desterrament, executats per les penalitats de l’èxode, per l’amargor de la derrota.

“… A l’estació fronterera de Cervera, a diferència del gruix de refugiats sense papers detinguts i tancats als camps de concentració, els Machado van tenir via lliure per escollir el seu camí. Això no obstant, van baixar del tren després de quinze minuts de viatge, indefensos sota la pluja, a la diminuta estació de Cotlliure, acompanyats tan sols per Corpus Barga. Un cop agafada la línia de rodalies a Cervera, amb prou feines van deixar enrere les estacions de Banyuls i Portvendres. A la següent, van baixar. Només en mancaven dues més, Argelers i Elna, per arribar a la ciutat de Perpinyà, a quinze minuts suplementaris de recorregut…”

En cas que la decisió hagués estat deguda a l’aparició d’algun malestar sobtat durant el trajecte, no van intentar reprendre’l mai. Des del primer instant, van buscar un allotjament a la petita localitat i van refusar les altres possibilitats. Era la seva manera d’iniciar el desterrament, entre la massa de nàufrags dels refugiats republicans. Baixar a Cotlliure no va tenir més explicació que la voluntat d’esperar el curs dels  esdeveniments i deixar-se morir, si calia de la manera més senzilla, allí on el diposités la marea humana. L’arribada de la mort només va trigar vint-i-sis dies. I va trobar el poeta, segons la seva voluntat, «ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar».”

La tomba del poeta Antonio Machado s’ha convertit en un actiu memorial de l’èxode de mig milió de republicans per la frontera pirinenca l’hivern del 1939 i de la seva rebuda degradant per part de les autoritats franceses; uns fets reconstruïts pas a pas en aquest llibre, ai com la vigència de la figura machadiana i les nombroses activitats que han tingut lloc durant les últimescades al voltant de la sempre visitada sepultura. L’autor ha participat també en diaris i llibres francesos en la restitució dels fets d’aquell desterrament massiu, difuminats durant molt de temps per un vel de discreció, ressentiment o vergonya. La debatuda permancia de les despulles de Machado a la localitat d’exili, on va morir vint-i-sis dies després de creuar la frontera, il·lustra de manera eloqüent un capítol de la història i les seves repercussions fins avui. Traçar la panoràmica de la posteritat de Machado des de la seva última residència a Cotlliure equival a recompondre amb visió d’avui la història recent del país i el llegat literari i cívic del popular poeta.

Xavier Febrés és periodista i escriptor. Ha col·laborat en nombrosos  mitjans de comunicació i va ser corresponsal del diari perpinyanèsL’Indépendanta Barcelona, una feina que el va posar en relació amb l’actualitat de les terres catalanes de França. És autor de més d’una vintena de llibres,  entre  els  quals  cal  esmentar  Josep  Pla:  biografia  de  l’homenot,  Ofici  d‘amant  a Florència,L’Empor com  un  món,Alguns  rastres  marcats  a  la  neu,  Viatge  a  les  illes  de Catalunya  Maillol: l’escultorcarnal, entre d’altres. Ha dirigit la col·lecció de llibres de converses «Diàlegs a Barcelon i ha treballat en tasques de comunicació a la Universitat de Barcelona i a L’Auditori.

 

Els últims dies de Machado. El poeta republicà encara viu exilat a Cotlliure
Xavier Febrés
Editorial La Mansarda
Col·lecció, Consolat de Mar