Bromera, Edicions de 1984: editant amb el corrent de proa

Fa uns dies es presentava a Barcelona Amb el corrent de proa, de Cristina Gatell i Glòria Soler. Una biografia política de Jaume Vicens Vives,  que agafa el seu títol d’un lament de l’historiador desaparegut prematurament. Si en lloc d’haver de lluitar sempre contracorrent hagués treballat en un país normal, què no hauria fet…

Editar amb el corrent de proa (amb un descens de les vendes que segons amb qui parlis oscil·la entre el 10% i el 30%, distribuïdores que tanquen i no paguen…),  i tot i així seguir endavant, és el que fan dues editorials que ahir van presentar els seus llibres a Barcelona. Josep Cots, d’Edicions de 1984, acaba de llançar la seva col·lecció La clàssica,  en què pretén publicar quatre o cinc títols a l’any. Comença amb la traducció d’Anna Maria Corredor de  La terra, d’Émile Zola, mai traduïda al català. La cinquena de les 20 novel·les del cicle dels Rougon-Macquart, en què el seu naturalisme va arribar a un extrem,  i seguirà amb E. T. A. Hoffman, Honoré de Balzac, Giordano Bruno…
¿Hi ha públic per a ofertes com aquesta? “Crec que sí, si l’obra s’ho val. Una altra cosa són les possibilitats que té un autor desconegut avui”, considera Cots. La seva editorial passarà de 20 o 21 llibres a l’any a 25, quan moltes editorials redueixen (aquesta vegada sí, sembla) el nombre de títols que publiquen abans que esclati, de veritat, la bombolla editorial, la carrera per guanyar quota de mercat per la via de la hiperproducció, a veure si s’omplen les taules de novetats, buscant que toqui la loteria a base de comprar més números que ningú. “És que no podem disminuir, som una editorial petita que vivim del que fem, o mantenim aquest nivell de facturació o ens convertim en una editorial precària, de les que n’hi ha tantes, amb gent que viu d’una altra cosa i publica 3 o 4 llibres a l’any”, explica.
Publicat: El Periódico, Ernest Alós, 30 de maig de 2012