Què diu en… Sebastià Bennasar

Sebastià Bennasar i Llobera va néixer a Palma l’any 1976. És periodista i escriptor. Ha treballat onze anys com a periodista al Diari de Balears, mitjà per al qual continua col•laborant. És crític literari del suplement l’Espira i de la pàgina web Llegir en Cas d’Incendi. Ha col•laborat ocasionalment amb altres mitjans de comunicació de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià.. Ha impulsat nombrosos projectes culturals, congressos i festivals literaris, sobretot dedicats a novel•la negra. Ha publicat una quinzena de llibres.

  • Pots definir amb un adjectiu els següents noms de la nostra cultura? 
- Paco Camarasa: Negrot
- Manuel Vázquez Montalbán: Savi espanyol
- Blai Bonet: Mallorca
- Miquel Bauçà: Geni ignorat
- Baltasar Porcel: Brutal
- Carme Riera: Vaporosa
- Andreu Martín: Prolífic
- Joan Maragall: Desconegut
- Marta Pessarrodona: intel·lectual
- Montserrat Roig: Superdona

 

  • Ets periodista, escriptor, poeta, crític literari, vas estudiar Humanitats i vas fer un Màster en Història del Món, així mateix ets un agitador cultural que has impulsat diversos projectes. En realitat, que vols ser de gran?

Feliç i hedonista. Són les meves dues màximes aspiracions. Per això faig tot el que faig, perquè intento aconseguir la felicitat fent feliços els altres. I la felicitat passa per tenir una millor informació, per despertar consciencies i maneres de pensar diferents, i per qüestionar-se el pensament únic.

  • Una de les teves grans passions, és la novel·la negra. Com i quan la descobreixes? 

La vaig descobrir a l’institut, quan tenia 16 anys i el professor Antoni Figuera va convidar a fer una conferència a l’escriptor Antoni Serra. Vaig llegir-me totes les seves obres negres fins aleshores i vaig descobrir les possibilitats illenques d’un gènere que coneixia per Pedrolo (jo llavors, i ara, era un gran fan de Pedrolo). De Serra vaig passar als nostres autors i a tot el gènere negre.

  •  Tots parlem de novel·la negra, però, no és un error? Que hi ha la de novel·la policíaca, de la novel·la d’enigmes… Quines són les diferències? 

Bé, la novel·la negra és aquella que intenta resoldre un sol interrogant: Per què? Per què una societat permet que es produeixi un crim en ella mateixa. La novel·la negra s’interroga sobre això (i si a sobre descobreix qui és l’assassí, perfecte). En realitat, la novel·la negra és la gran novel·la social dels nostres temps. 

  • El dia 25 de gener comença TIANA NEGRA el Primer Festival de la Novel·la Negra que es celebrarà a Tiana i del que n’ets director. Don sorgeix la idea d’aquest festival?

Sorgeix d’una trobada a Barcelona, a la llibreria Catalònia, el passat mes de setembre, en la qual es va constatar la poca visibilitat que tenen els escriptors d’aquí que fan novel·la negra en la nostra llengua, i de la necessitat de canviar aquesta tendència propiciant una trobada distesa entre lectors, escriptors, editors i aficionats al gènere, com podria ser qualsevol petit festival de gènere francès.

  • Perquè heu escollit Tiana?

Per l’extraordinària predisposició de la batllessa Esther Pujol i tot el seu equip i per la complicitat de l’editorial Meteora. De la trobada entre administració pública, empresa privada amb arrelament local i escriptor especialitzat en el gènere n’ha sortit una mescla que jo crec que serà molt enriquidora i que en un futur immediat donarà molts bons fruits.

  • Com i perquè s’han triat els ponents de TIANA NEGRA? 

Són múltiples els motius. El festival arrenca amb una proposta low cost, és a dir, un pressupost molt modest. Però això no ha estat cap motiu per no intentar tenir alguns dels noms més importants de la nostra literatura a Tiana, i vull aprofitar per expressar el meu agraïment per la confiança. S’han combinat escriptors amb novel·la molt recent com és el cas de Jaume Benavente o Lluís Llort, amb altres que ens presentaven uns detectius singulars com és el cas de Pau Vidal, Marc Moreno i Salvador Balcells. No hi podia faltar en Jordi Canal, el màxim especialista sobre la Cua de Palla o els directors editorials de les col·leccions més importants que tenim al país, i també era imprescindible que hi fos la Maria Dolors Sàrries com a editora, la Marta Banús com a autora i sobretot l’Anna Maria Villalonga, que és la persona que més sap sobre gènere a casa nostra en aquests moments. És a dir, s’han triat per la seva qualitat, per la seva disposició per venir i per la novetat dels seus plantejaments.

  • Quins són els teus referents culturals? 

Aquesta és la pregunta del milió perquè són molts i molt variats, supòs que pel fet d’haver estat treballant a un diari, on cada dia descobreixes coses noves. Pel que fa a la literatura, la llista és molt eclèctica, però hi ha alguns noms que s’han d’esmentar: Manuel de Pedrolo en primer lloc, per la voluntat de redreçament del país, l’atreviment literari amb tots els gèneres i per la dedicació a la novel·la negra; Damià Huguet, com a poeta, per la màgia de l’experimentació amb les paraules sense perdre l’arrelament a la terra; Roberto Bolaño, el meu escriptor preferit, per la voluntat de fer la literatura total per explicar-ho tot i per ser un home que aprofità tots els materials culturals al seu voltant. I per descomptat, entre els clàssics, Juli Verne i Stevenson, que ens obriren la porta de la imaginació. I Hemingway pel mite. Pel que fa al cinema, els gustos són encara més variats. M’agraden molt Tarantino i Curtis Hanson com a directors, però a la vegada som un fan d’Star Wars i sobretot de la trilogia de El Padrino. També m’agrada molt el cinema de Sofia Coppola. En música sí que no hi ha discussió: em va agafar la plenitud del Grounge per una banda i del rock català per l’altra en plena adolescència: Nirvana per una banda i Umpah-Pah, de l’altra, són les meves bandes. En art es pot dir que som molt clàssic, potser massa: robaria quadres de Van Gogh, Matisse, Cezanne, i sobretot de Modigliani i de Maurice de Vlaminck. Dels nostres, Ramon Casas i bona part de l’art romànic.

  • Ets mallorquí, tot i que actualment vius a Lisboa. Com veus la política cultural de Les Balears des de la distància?

Amb desconcert i preocupació pel que fa a la política de genocidi cultural sistemàtic que aplica el PP.

  • Com veus el futur de la cultura en els Països Catalans?

Cal dir que haurem de matissar molt això del concepte Països Catalans, en el sentit que per exemple Catalunya ha entrat en una dinàmica política molt diferent de la resta i ja veurem on la condueix. Però en general, als nostres governants la cultura no els interessa més que per a cobrir expedients. A la cultura catalana li falta imperialisme, visió comercial i industrial. Només serem normals el dia que els suecs es passegin pel metro llegint patracols escrits originàriament en català. I el que no podem fer és cultureta de mostrador, ens cal una acció exterior ferma i decidida, combinada amb una acció interior també política. El normal seria un estat en el qual les llibreries tinguessin el 95% dels llibres en català. I per a això necessitam la independència ja.